Ens trobem en plena preparació del nou curs. Són moments de neguit i també de renovada il·lusió. Així ho he pensat/cregut durant molts anys. Com de costum l’espai de temps no ofereix massa possibilitats per fer massa acrobàcies ja que no arriba a dues setmanes per deixar enllestits tots els àmbits de treball i les principals propostes per nivells o cicles educatius. Sortosament el món educatiu es reinventa, any rera any, i moltes coses ja estan disposades des de molt temps abans i no diguem aquell que ha esmerçat hores i sacrifici durant el temps d’estiu. Llegeixo amb satisfacció que algunes escoles ja varen introduir el curs passat un programa pilot per treballar l’anàlisi, discerniment i filtre de les notícies que ens arriben i ens plouen per tot arreu. EduCAC és un portal que pretén incentivar el treball de protecció, estudi i “digestió” de tota mena de fraus i rumors que neixen i es propaguen per tota mena de mitjans. És una iniciativa del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i entenc/espero que moltes més escoles s’afegiren al projecte en aquest curs que tot just comença. Salvador Alsius és l’ànima d’aquesta interessant iniciativa.
Amb els anys he viscut milers de peticions, algunes inversemblants, per treballar a les aules com si l’escola fos un immens calaix de sastre o un d’aquells programes radiofònics que admeten tota mena de peticions musicals. Calia donar dia i hora a tots els “proveïdors”. L’escola, avui més que mai, té molt clar quines són les línies mestres que basteixen i afavoreixen el currículum escolar. El nivell formatiu dels docents i la qualitat de la majoria de centres permeten garantir un marc de confiança sobre el que toca fer i el que no. Malgrat tot també és evident que els canvis són tan diversos i trepidants que obliguen a considerar i revisar quines són les prioritats. L’escola no pot desaprofitar ajuts i suggeriments amb garantia. Qui ens havia de dir que un esbojarrat president del país més poderós del planeta esdevingués un engrescat productor de rumors i fake news. El seu mètode, tronat i barroer, no té cap secret però ha fet molt mal: no corroborar la veracitat de les fonts informatives i llançar-se a una embogida/esperpèntica divulgació amenaçadora. El seu estil té molts seguidors. Un darrer exemple el tenim amb la suposada “massacre” de grangers blancs a Sudàfrica i el rebombori que la falsa notícia ha portat al màxim nivell diplomàtic. La proposta del programa EduCAC palesa un notable interès per ajudar i formar els nostres estudiants en la detecció de tota mena de mentides, falses notícies, rumors i enganys. Les xarxes socials poden fer molt mal. Els nostres joves i adolescents han d’estar preparats davant d’una pluja inacabable de missatges i comunicats. L’esforç que cal posar-hi hauria de ser una rèplica directa i contundent a les agències i grups que es dediquen a elaborar tota mena de missatges perversos en benefici de mesquines intencions. En l’anual programa de conferències i setmanes culturals dels col-legis caldrà donar preferència als professionals de la informació per incentivar l’esperit crític de l’alumnat i conrear una cultura de la prudència i la prevenció. A veure si és veritat.
