Per suposat, la meva resposta a aquesta pregunta és en Quino. Sóc d’aquells que sempre intenten pensar en clau positiva. Malgrat tot, intueixo un cert grau de misèria, absurd i pessimisme en molta gent que m’envolta. És per això que, en encetar el mes de setembre, vull referir-me al personatge que s’amaga rere aquest pseudònim, Joaquín Salvador Lavado Tejón, un humorista gràfic argentí, pare de la genial tira còmica “Mafalda”. Amb 86 anys a l’esquena, les ha vist de tots colors. La seva experiència, embolcallada amb un to de crítica punyent i sorneguera, ha quallat profundament al si de moltes societats buides de contingut. Fins i tot en el cas de l’espanyola, tan mordaç esdevenia la seva mirada crítica que la censura franquista l’obligà a catalogar la seva obra “només per a adults”. De fet, se’n fotia del mort i de qui el vetlla.
“Per on cal empènyer aquest món per dur-lo endavant? / Diuen que l’home és un animal de costums€ Més aviat, però, de costum l’home és un animal / Com sempre, allò que és urgent no ens deixa temps per a les coses importants realment / Ja que estimar-nos els uns als altres no resulta, perquè no provem d’estimar-nos els altres als uns / No és pas veritat que qualsevol temps passat fou millor€ El que passava és que aquells que encara estaven pitjor no se n’adonaven.”
Més d’un es preguntarà on vull arribar. Ni més ni menys que -ara que pràcticament podem donar per clos l’estiu- entenc que valdria la pena establir un canvi de xip. De fet, són molts els qui es plantegen apuntar-se a un gimnàs. O, tal vegada, a estudiar idiomes, llegir més, apaivagar la tensió social que ens domina, fer dieta per aprimar-se€ Totes aquestes tasques són molt lloables, certament. En qualsevol cas, el primer que cal modelar és el nostre interior€ El propi criteri, el seny, l’equanimitat, el sentit de pertinença a un grup, etcètera. Sense aquesta base, totes les altres coses que afrontem seran treball erm. I, ací, ja no es tracta de sentir el sermó -sovint eixut i buit- de gent que trepitja la trona d’alguna església! Són molts els rivets/serrells actuals que freguen l’agnosticisme. Cal respectar-ho, essent assertiu i pràctic. No vivim en una illa. En aquest sentit, en Quino -i, sobretot, la Mafalda- són uns mestres.
