Així s’anomena la disciplina que estudia refranys i proverbis. Avui, doncs, just abans de cloure l’agost, intentaré fer-ne ús. A veure, però, com me’n sortiré! Si més no perquè voldria engrescar els lectors. Com aquell que va a plaça -a comprar una dotzena d’ous- heus ací un ventall prou variat. Per triar i remenar. Amb força varietat, tot englobant temes tan variats com el clima, la pagesia o el nostre cava:
“A l’agost el raïm ja posa most / A l’agost, festes per tot / Xàfecs d’agost, bolets en abundor / Vinet, qui et va batejar? L’agost que em va remullar / Si per l’agost trona, la verema serà bona / Si el setembre no té fruita, l’agost s’emporta la culpa / Rosades d’agost, bona mel i bon most / Per tot l’agost, a les set ja és fosc / Ni al desembre navegar, ni a l’agost caminar / Per l’agost, mel i most / L’hivern vertader, de l’agost el primer / L’agost té la clau de l’any€”
Poques vegades ens hem parat a pensar-hi. La ment d’una gran majoria de nosaltres -al llarg del vuitè mes de l’any- té el cap en altres cabòries: la platja, les vacances o un viatget, el no fer res, preparar el material escolar de la canalla, etcètera. Agost duu el seu nom en honor de l’enperador romà Octavius Augustus. A banda d’això, malgrat que crec poc en temes astrològics, comença dessota el signe de lleó (diuen que són gent de tarannà obert i positiu) i acaba en el de verge (tal vegada observadors i pacients).
Alfons, Àngels, Lídia, Neus, Just, Gaietà, Domènec, Llorenç, Clara, Hipòlit, Maria, Roc, Eusebi, Elena, Samuel, Rosa, Bartomeu, Agustí, Mònica i Ramon€ Aquests són alguns dels noms que emplenen el calendari dels trenta-un dies que el configuren. En el cas central (de Maria), amb totes les variants possibles: Míriam, Mireia, Mariona, Alba€ Malgrat que més d’un em retraurà què coi pinta el santoral! Quan per tot arreu es respira un ambient tan laic i idòlatra€ Jo sóc partidari de celebrar-ho tot, amb gaudi màxim: aniversaris, onomàstiques, canvis de feina, augment de sou, el bon èxit d’una intervenció quirúrgica o la pròpia salut, la llum del sol que ens il·lumina i el nostre pa de cada dia.
No s’hi val deixar caure el nostre ritme vital en la rutina, sense mai no plantejar-se un repte, una il·lusió, una revisió conductual del nostre dia a dia€ En aquest punt, els adagis del costumari català contenen un pou de sapiència.
