S’acaba un mes amb menys edicions del diari. M’és, però, prou fàcil trobar tema per bastir aquesta columna. Me’l suggereix el calendari: ahir, era la diada de santa Mònica. Avui, la de sant Agustí, el seu fill, doctor del catolicisme. Mort, tal dia com avui, fa 1.588 anys.
Va dedicar gran part de la seva vida a escriure. Sobretot de temes teològics i filosòfics. Per això, molts dels seus pensaments contenen una forta càrrega mediàtica. Amb independència d’ésser o no creient, llegint-lo és normal sentir-se interpel·lat. Trio tres o quatre sentències ad hoc. Heus ací: "El propòsit de totes les guerres és la pau / el càstig és la justícia per als injustos / si ningú no em pregunta què és el temps, ho tinc clar… Però si ho he d’explicar, no en tinc ni idea / la mesura de l’amor és estimar sense cap mesura". Déu n’hi do!.. La mare li ensenyà els trets cristians bàsics. N’Agustí desvariava sovint, motiu pel qual ella pregava molt per tal que retornés a bon port. Malgrat tot, tenia una forta inclinació per la literatura i el teatre de l’antiga Grècia. Dos camps que l’ajudaren a conrear una gran eloqüència verbal. Cercant horitzons atractius, es deixà seduir pel maniqueisme. Quan veié la buidor del corrent i que no reaccionava enfront del mal, capgirà esquemes. Abraçà la fe cristiana -als 33 anys- llegint les epístoles de sant Pau. Per suposat, la seva mare esclatà de goig. Amb més motiu, després d’una jovenesa prou convulsa.
Vengué tots els seus béns i en repartí la recaptació entre els pobres. Llavors, es retirà a practicar l’ascetisme i la vida monacal. D’aquella vivència, en sorgí -uns anys més tard- la seva famosa "Regla". En un viatge a Hipona, es deixà convèncer per la comunitat per fer-se prevere, davant la carestia de vocacions. Quatre anys més tard, tan gran era la seva fama, que fou ordenat bisbe… En la tasca episcopal, mai no dubtà a fer front als qui anaven contra l’Església. Mitjançant un compromís fermament arrelat, era capaç de tot. Res no li semblava pas un obstacle insalvable.
Som a punt de cloure el període vacacional. Un temps en què molta gent estableix alguna promesa personal de millora física (com ara el gimnàs). Bo seria, alhora, fer quelcom semblant a nivell d’ànima. De ben segur que la nostra ment no necessita cap àpat. Tanmateix, cal nodrir-la tal com ho fem a nivell corporal.
