ls anys seixanta va sorgir una forma d’entendre el teatre com un documental sobre un tema de crítica social. L’anomenat teatre document presenta temes polítics i històrics amb la finalitat essencialment crítica i de denúncia. En aquesta línia es van poder veure al teatre Lliure el muntatge de Milo Rau (Berna, Suïssa, 1977) L’assaig. El dramaturg tracta de canviar el model de la indústria del teatre, fent que la importància radiqui en el procés creatiu i la denúncia d’una realitat; en aquest cas la violència contra els homosexuals, partint de la reconstrucció d’un fet real. Per treballar en el canvi de model en la producció d’una obra va crear el 2007 la companyia teatral i productora cinematogràfica International Institute of Political Murder (IIMP). Des de llavors les seves obres es poden veure en festivals internacionals del teatre com el Festival d’Avignon, Berliner Theatertreffen o el Festival Grec de Barcelona. Anteriorment de Milo Rau vam poder veure Hate Ràdio i The Civil Wars també dins el marc del Festival Grec, on es treballava de la mateixa manera com qui reconstrueix les peces d’un documental de TV.
Milo Rau és periodista, dramaturg, cineasta i director teatral i una síntesi de tot això és precisament L’assaig. A partir de la reflexió sobre el que significa el teatre, l’ofici d’actor i el fet d’actuar en un escenari Milo Rau analitza la realitat davant l’espectador reconstruint històries reals que han ocupat els informatius com la gestació del genocidi de Rwanda, el procés judicial de la Pussy Riot, el cas de marc Dutroux, el major assassí de nens de la història de Bèlgica o el cas de l’assassinat del homosexual Ihsane Jarfi que portava un bar gai al centre de la localitat belga de Lieja, el cos va aparèixer brutalment torturat en els marges d’un bosc de la zona. El director porta el cas a l’escenari i reconstrueix els fets amb la col·laboració dels actors. Es tracta de gravar la realització d’un documental, l’espectador completa la història amb les imatges cinematogràfiques, un cop més teatre i cinema es donen la mà per visibilitzar com un grup pot arribar a la violència extrema en directe fins a arribar a l’assassinat. Milo Rau intenta en els seus espectacles llevar-li al teatre aquesta capa de convencionalismes, aquests elements de cartró pedra que fan que no et creguis que és veritat el que està passant. Hi ha una recerca del realisme, del documental, de produir en l’espectador una sensació de presència en directe del que va passar. El dramaturg treballa per desterrar la mentida del dolor i mostrar descarnadament els fets.
L’actor Johan Leysen obre L’assaig invocant el fantasma del pare de Hamlet, per a poc a poc introduir-nos en el context de l’atur. Els personatges fan declaracions davant la càmera: els pares de la víctima, l’exnòvio i un dels assassins. L’objectiu és mostrar la barbàrie i els prejudicis que qualsevol ciutadà pot portar dins d’un mateix. La violència té múltiples capes, de vegades mostra la forma de violència sexual, altres ideològica i altres simplement violència gratuïta. La bèstia roman adormida fins que es desperta. Milo Rau mostra en escena aquesta violència de manera que no ens deixa indiferents.