ERRASSA és coneguda pel seu passat industrial, també per moltes altres activitats i iniciatives recents en el terreny de la cultura, l’esport, l’audiovisual o l’economia social, que serveixen per configurar la nostra identitat col·lectiva. Tenim un patrimoni modernista que sabem exhibir quan toca, també places noves i antigues, en permanent revisió, i espais i paisatges que formen part del nostre imaginari sentimental.
La Rambla, és un indret carregat de moltes històries, La Riuada del 62. El fum de les fàbriques i el soroll de les màquines treballant a tot drap. Les manifestacions i lluites obreres, com la manifestació de les bicicletes de 1956, la manifestació de les pedres de 1967 o la gran manifestació del 10 de setembre de 1976.
Terrassa, vol preservar del pas del temps i de l’oblit, aquests referents, aquest patrimoni immaterial de resistència i combat contra la dictadura, les lluites per la justícia social i les llibertats democràtiques. És el nostre ADN, ens agrada repetir. Imprescindible, per imperatiu democràtic i de transmissió de coneixement per les noves generacions. Per aquesta raó es va presentar públicament, juny de 2017, l’Espai de memòria i dels valors democràtics. Inspirats en el llibre del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) “Combat per la llibertat”, la memòria de la lluita antifranquista as Terrassa (1939-1979), volem recuperar els espais (físics i sentimentals) que han estat testimonis de la nostra memòria col·lectiva recent.
La Rambla ja té una petjada en aquest itinerari de la memòria local. La placa recordatori de la manifestació del 27 d’octubre de 1967, al mur del Parc dels Catalans. Properament, el 10 de setembre, tindrem un altre petjada. Aquesta vegada per reivindicar la gran manifestació del 10 de setembre de 1976, la primera (el dia abans de la gran concentració a Sant Boi de Llobregat, que és la que tothom recorda) multitudinària que va tenir lloc a Terrassa, amb el clam de Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia. Milers de persones es van concentrar a la Rambla (anomenada en aquells temps Rambla del Caudillo), i moltes senyeres van lluir per primera vegada als balcons del centre i també dels barris de la ciutat, com ens recordava Apolo Giménez, una de les persones que fa 42 anys encapçalava la pancarta, en el seu llibre de memòries Mi vida con tres nombres: una vida de lucha por las libertades.
Una manifestació encapçalada per una gran senyera sostinguda per persones de l’Assemblea Democràtica de Terrassa i també per representants de l’Assemblea de Catalunya, que es va iniciar al voltant del Mercat, amb un gran desplegament de policies (grisos) i cavalls. Una demostració de força democràtica i unitària que va marcar un abans i un després en la lluita per les llibertats democràtiques i nacionals a la nostra ciutat. Algunes de les persones protagonistes d’aquella jornada ens ho recordaran de nou el proper dia 10 de setembre. Un itinerari de memòria local que hauria de tenir continuïtat en la “plaça roja” de Ca n’Anglada, a la plaça on l’Agustí Daura (que ens ha deixat recentment) va consagrar i obrir les portes de l’església a les concentracions, lluites i revindicacions populars. També la Font de les Canyes, un altre dels indrets de memòria cívica i de resistència del moviment obrer.
Aquest no és un exercici nostàlgic, és un acte de memòria indispensable per la defensa dels principis i dels valors democràtics. Un fil de la memòria plural, consistent, que ens ajudi a interpretar avui la lluita i la defensa de les nostres institucions de govern, la defensa de la nostra llengua i la nostra cultura, i també les amenaces i la pèrdua de drets socials. Igualment és un exercici indispensable contra el virus del neofeixisme que agita bona part d’Europa: la banalització del mal (negació del feixisme i el nazisme), els patriotismes ultranacionalistes (nosaltres primers) i les xenofòbies (les persones migrades com a cap de turc), que serveixen per atiar els missatges i banderes de la por. Memòria i valors democràtics, doncs, per reafirmar amb orgull la nostra vindicació de ciutat més oberta, més plural, més igualitària i més fraternal.
