NVELLIR és una realitat, però també és una satisfacció personal. Socialment, l’envelliment té moltes connotacions pejoratives, però les persones que hem tingut la immensa sort de poder envellir també trobem que tenim alguns plaers dels quals poder gaudir.
Plaer, segons el diccionari, és la viva satisfacció dels sentits o de l’ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu. Podem sentir plaer amb la contemplació d’un paisatge o d’una obra d’art, o bé escoltant una bona música o parlant amb persones que ens són agradables. De fet, cadascú pot sentir plaer davant de diverses i diferents circumstàncies. Però hi ha alguns plaers que estan en mans de les persones grans de manera molt especial. Un d’aquests plaers és la llibertat.
Per a les persones d’una certa edat i per les circumstàncies polítiques de la nostra joventut, la paraula llibertat porta implícit un cert biaix en el seu significat, però no és a aquest tipus de llibertat que en podríem anomenar col·lectiva a la qual vull referir-me. Vull al·ludir a la llibertat individual. Considerant que llibertat és un estat o condició de les persones que no estan subjectes a un poder aliè o a una autoritat arbitrària, o que no tenen obligacions ni deures, o seguir una determinada disciplina. Resulta palmari que la llibertat absoluta gairebé és inexistent per a joves i vells, però també és veritat que en la vellesa no existeixen tants condicionants com per a les persones joves i no tan joves.
No voldria continuar sense remarcar que m’estic referint a l’anomenat envelliment normatiu, o sigui, aquell procés d’envelliment on no hi ha cap patologia, ni física, ni mental, ni neurològica que pugui distorsionar el normal procés d’envelliment.
Un dels principals avantatges de fer-se gran és que ets més amo del teu temps. En la mesura de les teves possibilitats fas allò que vols fer i quan ho vols fer. És poder expressar-se lliurement. Això no vol dir que tinguem llicència per ser mal educats o incívics, però sí que s’acaben les presses i les obligacions, llevat d’aquelles que lliurement ens hem imposat. Saber-se amo del nostre temps és una sensació molt agradable i que permet gaudir molt d’aquelles coses que realment volem fer, per la simple raó que ens agrada fer-les i quan les volem fer. L’edat ens permet passar per sobre de qualsevol convenció social a la qual abans ens havíem de sotmetre per assolir una feina o les obligacions que al llarg de la vida ens han definit i guiat. Aquest pot ser el període més autèntic de l’existència. L’edat ens permet descobrir allò que realment té sentit per nosaltres i que ens fa sentir bé.
Disposem del nostre temps, per tant estem disposats a ser lliures. Si davant d’una situació escollim allò que realment ens ve de gust, tot i que pot ser difícil, estarem alegres. A més, pel camí continuarem madurant i evolucionant, i fent felices les persones del nostre entorn. Altrament, si les nostres eleccions estan basades en la por, estarem angoixats i els límits de la impossibilitat venceran. Però no us amoïneu si esteu en aquesta situació; mai és massa tard per canviar i per començar a dir no a tot allò que sigui un entrebanc en el nostre camí.
