Moltes són les persones que em pregunten quin és el secret per assolir una bona qualitat de vida i sempre els dic que quan em formulen aquesta pregunta es descuiden una paraula darrera del mot vida. Assolir una bona, correcta, estable qualitat de vida passa necessàriament per aconseguir tenir una qualitat de vida emocional bona. Sense aquesta segona (vida emocional bona) no podem tenir qualitat de vida en tota la seva extensió.
El funcionament del cervell encara és un dels àmbits que ofereixen llacunes importants de desconeixement però les neurociències han pogut esbrinar molts mecanismes que ens ajuden a encarar la vida d’una o d’una altra manera. En aquest sentit el cervell no deixa de ser un receptor-diana de diferents sensacions, percepcions que esdevenen al voltant nostre i són aquestes sensacions i percepcions (emocions) les que faran que la xarxa de neurones del nostre ordinador central provoqui comportaments, estats d’ànims, que finalment es poden convertir en conductes que determinen la nostra personalitat i identitat. Som com pensem i sobretot com sentim, com ens arriben les coses exteriors i com les filtrem en el nostre interior per després transitar per les carreteres de la vida amb la nostra petjada.
Si rebem les coses des de fora amb prudència i distància tinc força números per poder actuar prudentment i marcant un distanciament. Si davant de qualsevol esdeveniment nou apareix una emoció com la por tindrem moltes possibilitats de ser persones condicionades a no arriscar massa i voler controlar totes les variables per sentir-nos segurs, però això ens pot fer caure en traces de rutina.
Si d’altra banda estem sempre amatents a tot el que ens envolta i mostrem curiositat i il·lusió per descobrir nous horitzons estem dissenyant una manera de ser oberta, desperta i motivadora, gens rutinària.
La vida interior és la que marca la trialera per la qual hem de lliscar, és la que fica la roda dins del solc i marca el guiatge, el senderi, la direcció. I no és que sigui millor ser despert que rutinari o curiós que prudent, només hem de saber què som, actuem així en funció de com vaig absorbint les coses i després cimentar-les en el nostre interior.
Ara ens toca decidir com volem ser, com volem projectar-nos i com volem que els altres ens vegin. En funció de les decisions que prenem haurem de provocar sentiments que puguin elaborar aquest mapa d’actuació personal, haurem de treballar la nostra vida interior perquè sigui impulsora d’allò que volem ser, d’allò que volem mostrar. Si assolim aquesta relació entre el que construeixo dins i exterioritzo fora ens estem apropant a la qualitat de vida tan desitjada perquè allunyem les contradiccions entre el que sentim i el que després fem. Per entendre-ho fàcilment, si volem ser persones que demostrin seguretat quan afronten les coses però interiorment som bastant porugues haurem de treballar interiorment per vèncer aquesta por. La gran notícia que ens atorguen les investigacions és que això es pot aconseguir. El cervell és un òrgan flexible, manipulable, domesticable, es pot educar.
He conegut gent molt covarda que des del convenciment de guanyar la batalla ha lluitat de manera molt valerosa per vèncer una malaltia com el càncer i justament aquesta lluita ha fet que s’hagi convertit en la persona més valenta del món.
El timó de la nostra vida, el conduïm nosaltres, no les circumstàncies, ni la mala sort ni tampoc les persones que ens envolten, el timó de la nostra vida rau en el nostre interior i en la capacitat que tenim per pensar i sentir sempre a favor del vent, tot i que el vent de vegades vingui a la contra.
El secret de la bona qualitat de vida no es cap altre que pensar, sentir, parlar i actuar de la mateixa manera.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
