Hi ha una cançó en castellà amb aquest mateix títol. La història reflecteix que, a mitjan segle XIX, un home de negocis colombià tenia una finca dedicada a conrear canya de sucre. Alhora, disposava de vaixells per exportar el seu producte, des del port que duia el nom de la santa. Li mancava, però, un mitjà ràpid de trasllat fins allí. Per això, en un viatge a França, va decidir comprar un tren€ Tot i això, encara trobà un darrer entrebanc. No tenia permís per construir-ne les vies. D’ací, doncs, el “quid” de la peça musical: tenia “tren”, però no el “train-via”. Curiós, oi?
La història de Terrassa també va molt lligada a la del tren. Que li ho preguntin, si no, als avantpassats que visqueren el boom tèxtil de la nostra vila ! Quina pena, tanmateix, que un fenomen batejat com a crisi s’ho emportés tot a Can Pistracs! Allí on hi havia fàbriques i naus del tèxtil, s’aixequen -avui- pisos i més pisos€ A l’extrem d’haver convertit la vella i bella Ègara en la tercera ciutat catalana més gran. Com diu en Quino, un conegut humorista argentí, “no cal dir tot el que es pensa… Però sí que cal pensar tot el que es diu”. Per això, tot aprofitant l’avinentesa, em proposo fer una breu reflexió arran d’una efemèride: just demà passat, dia 29, farà tres anys que el metro arribà a Terrassa. Dit altrament, fou el dia en què es perllongà la línia dels FGC, des de la Rambla fins a Can Roca.
D’aleshores ençà, no podem pas dir que el trànsit rodat de la vila hagi millorat considerablement. Que ningú em titlli de pessimista o esgarriacries. Alhora que es va produir aquest gran avenç, és més que evident que l’oferta de TMESA ha cosit gairebé tot el teixit urbà. A l’extrem de creure que hauríem d’haver avançat -i molt- en la gestió dels embussos i saraus del bell mig de la ciutat. Tot plegat ho hauríem d’enfocar al punt del que se’n diu educació viària i cultura de país sostenible. Encara diré més: m’agradaria brindar per un prompte acabament de les obres del tristament famós Quart Cinturó. Seria la cirereta del país. La tercera pota del tamboret! És clar que, entre la deixadesa del Govern central i la tristor del podrit “tres per cent”, uns i altres no ens ho posen gens fàcil. Tant de bo que soni el flabiol i avancem en bona línia. De moment, un brindis per aquest tercer aniversari. Aviat, n’ espero d’altres!
