La directora britànica Kate Mitchell va aterrar al Teatre Lliure de Montjuïc amb la seva obra de teatre “Ombra (Parla Eurídice)”, basada en la peça d’Elfriede Jelinek. La representació es va fer en alemany amb subtítols en català. No es tracta d’utilitzar els mitjans audiovisuals per fer teatre, la directora britànica roda una pel·lícula a l’escenari davant dels espectadors, que atònits no saben on mirar, si a la realització de la pel·lícula -l’obra de teatre- o a la pantalla on es projecta tot el que s’està rodant. Com si estiguéssim en un plató del Parc Audiovisual de Terrassa, els actors i càmeres roden escena rere escena.
Es tracta d’una forma molt avantguardista de posar en escena un espectacle que és una adaptació de l’obra de la guanyadora del premi Nobel 2004 de literatura Elfriede Jelinek, una novel·lista, poetessa i dramaturga austríaca. En moltes de les seves obres mostra el tema dels atacs dels homes contra les dones, la violència masclista està present com a teló de fons. La directora britànica parla de la decisió d’una dona, Eurídice, que tria per voluntat pròpia quedar-se a l’infern i no tornar a la vida al costat del seu amant, famós cantant de rock que li dedica les seves cançons, però ella vol ser escriptora i està cansada de la relació. El mite té la seva font en la mitologia grega i se centra en la part masculina.
Orfeu era el fill d’Apol·lo i Cal·líope. Era cantant i músic, amb una capacitat increïble per commoure tot ésser viu. Es va enamorar d’una nimfa anomenada Eurídice, el mateix dia del casament una serp verinosa va mossegar Eurídice, provocant-li la mort, de manera que Orfeu va baixar al món dels morts, va aconseguir que la hi tornessin amb la condició que no mirés cap enrere, estaven sortint de l’inframón, però Orfeu va mirar enrere i Eurídice es va esvair.
La posada en escena és molt imaginativa, destaca la idea de convertir la llacuna Estígia que dóna pas de la vida al món dels morts en un Volkswagen Escarabat en què s’inicia el viatge cap als inferns. Parets que es col·loquen i es treuen d’escena, ascensors que baixen fins al pis menys 90, rails per a càmeres, equips sofisticats de gravació, il·luminació pròpia d’un anunci i la interpretació brillant de Jule Böwe, Cathlen Gawlich, Renato Schuch i Maik Solbach. Una peça magnífica sobre el poder de les dones de decidir lliurement el seu destí. En aquest cas ella decideix per voluntat pròpia quedar-se a l’inframón.
La producció de l’espectacle és alemanya, de la Schaubühne de Berlín. Diuen que és la millor directora d’escena en actiu, ve precedida d’èxits com “Atemptats contra la seva vida”, de Martín Crimp, al National Theatre londinenc.
Una posada en escena perfecta, com la maquinària d’un rellotge suís, i una lírica narrativa cinematogràfica fan d'”Ombra (Parla Eurídice)” un dels grans encerts en la programació del Grec Festival 2018.
