El dimarts 17 de juliol el Rotary Club de Terrassa commemorà els primers 25 anys de servei a la ciutat i als qui més ho necessiten, amb un sopar al restaurant Ristol de Viladecavalls.
Rotary és una entitat internacional de voluntaris. La integren empresaris i professionals que ofereixen serveis humanitaris, promouen la pràctica d’elevades normes d’ètica en totes les ocupacions. Durant aquest llarg període, el seu principal repte ha estat oferir servei, especialment en les comunitats on està operatiu. Actualment el Rotary agrupa aproximadament un milió dos-cents mil socis arreu del món, dels quals vint-i-sis són de Terrassa.
Alguns projectes, a la ciutat, han estat el renovat Premi Joves X Terrassa (enguany, ha complert vint-i-una edicions), el concert de Nadal de Sant Pere i el curs d’Art-Unesco, amb projectes solidaris… Com la inauguració d’una escola a Anantapur (Índia). Aquest darrer punt ha estat en estreta col·laboració amb la Fundació Vicenç Ferrer.
A banda d’encoratjar-los, crec de justícia retre’ls la meva més sentida felicitació per la seva tasca i la solidaritat que presideix bona part dels seus reptes. És en aquest punt que m’agradaria fer-los una proposta concreta. Em refereixo al projecte Pam a Pam. És a mans de la Fundació Maria-Auxiliadora (salesianes), a la Maurina. Lluita per integrar sociolaboralment el col·lectiu immigrant, mitjançant programes d’alfabetització. El seu lema ja ho diu tot: “Si compartim, es multiplica”. La suma de petits esforços obté l’assoliment d’objectius d’un abast inicialment impensable… “Val més molt que poc.” O que no res, afegiria jo. Més encara quan l’aturada política del Principat és preocupant.
En aquesta conjuntura, estic tip d’afirmar un fet que no agradarà sentir a una munió de personatges/càrrecs que ocupen llocs de responsabilitat: sort n’hi ha de gent voluntària, solidària, preocupada i bolcada a atendre necessitats molt més primàries que les que fixa la pròpia agenda política! Des d’una posició discreta i de segon pla, sense sortir a cap foto, fan… i prou. Com la formiga de la faula. Vull pensar que una organització com el Rotary va en aquesta direcció. Per tot plegat, molta sort al nou comitè directiu que encapçala un terrassenc de pro: en Domènec Ferran!
