NO és senzill ni fàcil triar un tema per a la columna diària. El repte, però, em motiva i me’l plantejo amb gran il·lusió. Hi ha molta gent -dissortadament massa, al meu entendre- que mai no agafa un sol llibre. Ni en pintura. Per això, m’afalaga la floreta que m’acaba de fer un amic meu: "Alguna Contra de La Vanguardia que comparteixes m’ha endinsat en la recerca de temes interessants… Sobretot per la meva mandra i mala organització a trobar llibres adients i amb fondària". No cal dir que ho celebro, ben cofoi i satisfet.
En aquesta mateixa línia, avui enceto una nova via i sóc jo mateix qui tiba d’un reportatge periodístic del proppassat mes d’abril. Parlava de joves investigadors de casa nostra que s’han acoblat a treballar lluny d’ací. De manera semblant a una autoimposició que em vaig marcar, fa mig any, amb empreses de llarga trajectòria, faré quelcom idèntic amb aquests cracs. Començo’ avui amb n’Ester Caffarel i Salvador, investigadora post-doc en enginyeria biomèdica. Una jove que val el seu pes en or. Dedica el seu esforç vital al Koch Institute for Integrative Cancer Research, al campus del Massachussetts Institute of Technology. Val a dir que la majoria de rànquings mundials la consideren com la millor universitat del món. D’allí, n’han sorgit ni més ni menys que vuitanta-cinc premis Nobel. A més, entre els seus alumnes més afamats hi ha en Buzz Aldrin (que fou el segon humà a trepitjar la Lluna, just avui fa quaranta-nou anys), Kofi Annan (secretari general de l’ONU, entre 1997 i 2006) i Edwin Land (el creador de les càmeres Polaroid). Alhora, en Tim Berners-Lee (el creador d’internet) és un dels seus distingits professors. Per tot plegat, quan el proppassat dia tretze el Parlament italià va derogar la pensió vitalícia dels seus exdiputats, calia brindar amb cava. La mesura genera un estalvi anyal de quaranta milions d’euros. Entre aquesta morterada i el replantejament seriós del que cobren esportistes d’elit (a qui la societat bateja com a "Messis"), en tindríem per repatriar cervells com l’Ester i reduir retallades. Ella i tots els seus col·legues sí que s’ho gruen i mereixen. Un gran brindis per a tota aquesta munió de gent més que vàlida…, i el meu més gran i sentit reconeixement. Qui val, val!
