Recentment s’ha posat punt final a la primera fase del procés de participació ciutadana a les inversions als districtes, que servirà per decidir com s’inverteix mig milió d’euros a la ciutat de Terrassa. Des del 20 de juny fins al 10 de juliol, s’han presentat un total de 199 propostes, de les quals 78 provenen d’entitats i membres dels consells i 121, de persones que hi han participat a títol individual.
Voldria aprofitar aquesta ocasió per agrair a tots ells i elles la seva implicació en la ciutat, perquè sense persones i/o entitats que responguin les polítiques de participació no tindrien cap sentit. És sens dubte la ciutadania qui fa gran una població: sentir-se d’una ciutat, mullar-se per ella, pensar-la, compartir-la i viure-la és la millor forma de progressar com a comunitat.
Des de l’Ajuntament de Terrassa fa molts anys que apostem perquè els veïns i veïnes, així com les associacions, participin de manera activa en la presa de decisions col·lectives i en aquesta línia es van crear els anomenats consells de districte i també els diversos consells sectorials, que han anat creixent al llarg dels anys i segons les necessitats socials.
Com deia el lema del PSC en les primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura, celebrades el 3 d’abril de 1979: "Entra amb nosaltres a l’Ajuntament". Aquest és el nostre objectiu i el que perseguim amb les noves polítiques de qualitat democràtica. Volem que la veu de la ciutadania i de les entitats, les seves necessitats i prioritats, sigui també la nostra. Perquè entenem que la política només és útil quan serveix la ciutadania i dóna resposta als problemes, necessitats i les inquietuds d’aquesta.
Des del govern consistorial treballem perquè els ciutadans i ciutadanes tinguin un paper cada vegada més rellevant i decideixin com volen que sigui Terrassa. Mitjançant diferents processos, com el procés participatiu del Pla d’Acció Municipal (PAM) o el procés al qual fèiem referència a l’inici d’aquest text, l’Ajuntament de Terrassa destina cada cop més recursos a iniciatives de participació ciutadana, perquè sigui la població qui assumeixi el poder i decideixi on cal fer més inversió pública, quins projectes prioritzar, etcètera.
Evidentment, tenim molt camí encara per recórrer. A Terrassa, ja comptem amb un bon reglament, elaborat amb la implicació de diversos agents socials i polítics, i també amb una plataforma electrònica (www.participa.terrassa.cat) que faciliten la participació. Però ens calen experiències per poder millorar allò que funciona, el que encara no va del tot bé i per traçar les noves línies de cara al futur.
En cap cas, la participació ciutadana ha de suposar menys responsabilitat per part del govern. L’executiu és qui ha de gestionar la ciutat i ha de prendre decisions, per això la ciutadania ens ha escollit i ho assumim amb responsabilitat. No obstant això, pensem que gestionar el municipi des de la proximitat i amb la complicitat directa dels veïns i veïnes i entitats, que coneixen de primera mà la realitat de cada barri, és l’única manera d’avançar cap a una nova democràcia que tingui en compte la ciutadania i el teixit associatiu de forma constant, per aconseguir una gestió més efectiva i per fer de la política una activitat més propera i transversal per a tothom.
* L’autor és regidor de Qualitat Democràtica a l’Ajuntament de Terrassa
