Jordi Cortés és un filòsof de la dansa. El que Sòcrates a la història de la filosofia, és Jordi a la dansa integrada. Els seus espectacles sempre tenen com a teló de fons la reflexió sobre la condició humana. Els seus treballs es caracteritzen per valorar per sobre del resultat el procés. La feina al laboratori corporal de Jordi Cortés s’ha vist recompensada en aquest Festival Grec 2018 amb la posada en escena de la seva proposta "Caravanserrall".
Amb Jordi Cortés les fronteres de la dansa s’expandeixen, es barregen amb les d’altres disciplines. El resultat és un treball de cossos entrenats amb tècniques que busquen la plasticitat en duets formats per persones diverses en la seva constitució física com Mario i Rita, que retraten en els seus moviments l’evolució al llarg de les hores d’assaig convuls en una peça sorprenent, diferent, sobre la vivència del moviment, en un exercici d’estil amb una coreografia dolça, profunda, silenciosa, feta d’ecos, memòria i nostàlgia.
El treball de Mercedes i Miguel Ángel Puy posa en escena els fantasmes del passat en un joc de miralls sobre el desig, tot això i molt més és aquesta suggeridora micropeça amb teles, cadira de rodes, ceguesa i poesia corporal. Un joc d’infinites correspondències com les que estableix la ballarina Ritova sempre amb moviments torbadors i seductors dins d’una estructura de moviment complexa, trasbalsada, misteriosa, que batega de moviment personal autèntic.
El duet d’Antonio i de Sendoa mostra el contrast corporal, un viatge al desequilibri, esquitxat de moments que toquen el cor, el procés de creació d’aquesta peça ha estat una experiència realment profunda.
Alfred va venir de Perú per completar el grup amb la seva capacitat de fabulació sorprenent i el seu estil àgil i cristal·lí, entre les propostes corporals amb més càrrega de somni. La veu i la poesia de Fernando són plenes d’indicis tot just suggerits, amb una càrrega de profunditat entre línies. Ens arrossega la paraula, la música en directe de músics com Lunes, que vagareja pel desert africà sota l’aparença de lleugeresa, són músiques amb un entramat de correspondències culturals. Casos com el d’Aída mostren el més extraordinari a què pot aspirar un gran artista, la concentració en una petita part del moviment, és capaç d’integrar-se en la magnitud de la totalitat.
Aquests són uns exemples del gran grup que es va reunir sota l’atenta mirada de Jordi Cortés i Glòria Josep en aquest projecte de dansa integrada anomenat "Caravasar". Un espectacle que es va poder veure el 15 de juliol a la plaça de Margarida Xirgu a l’àtrium de l’Institut del Teatre de Barcelona, un espectacle que va atreure un nodrit nombre d’espectadors, tot i la competència de la final del Mundial de Futbol. Els responsables de la cultura a Catalunya haurien de reflexionar sobre la necessitat de crear un espai permanent per a projectes com aquest "Caravasar", de Jordi Cortés. Un projecte excel·lent, tant des del punt de vista sociològic com des de l’artístic.
