Ha arribat l’hora de les vacances, període en el qual les persones que treballen suspenen les seves activitats i tenen la possibilitat de realitzar tasques que no es poden fer durant l’època laboral. Les vacances són temps d’oci, allò que es fa per plaer (hobby), paraula oposada a negoci, allò que es fa per obligació (treballar). Les vacances ens donen l’oportunitat de recuperar el temps que se’ns escapa de la rutina diària per descansar, anar a la platja, atansar-nos a la muntanya, caminar, passejar, trobar-nos amb els amics, anar a concerts, visitar museus, viatjar… I també llegir.
La lectura és un dels eixos principals al voltant dels quals adquirim coneixement i que ens faciliten la comprensió del món que ens envolta. Llegir és l’aliment que nodreix la nostra vida i ens capacita per al pensament crític mitjançant el qual som capaços d’analitzar i avaluar aquelles afirmacions que la societat accepta ingènuament com a veritables, de reconèixer els enganys als quals estem sotmesos permanentment i evitar, conseqüentment, tot allò que ens portaria a l’estandardització i al conformisme.
Aquest article és una invitació a la lectura de llibres d’assaig. Aquest, l’assaig, és un gènere literari on l’autor proposa una possible interpretació sobre un tema. La temàtica de l’assaig és gairebé infinita si pensem en la immensitat de l’univers, la complexitat de la vida i les múltiples dimensions del món humà: existencial, religiosa, política, ètica, econòmica, lúdica, estètica… L’assaig és un intent de posar ordre al pensament, de trobar sentit a la nostra experiència quotidiana. És també una paraula clara davant de certs silencis còmplices.
Es diu que l’assagista és un lector que escriu, i un escriptor que llegeix. Es fa preguntes, pensa en veu alta, qüestiona el que llegeix i qüestiona el que escriu; les seves reflexions són una invitació al lector a qüestionar la realitat que se’ns presenta. "És el que hi ha", ens diuen, perquè renunciem a comprendre-la, ens tanquem davant d’aquest "és el que hi ha" i ens hi quedem presoners. L’assaig ens invita davant d’aquesta docilitat a sorprendre’ns i a enfrontar-nos-hi mitjançant la crítica -fer judicis i avaluacions-, la radicalitat -anar a l’arrel de les coses-, la sospita -què hi ha a l’altre costat del mirall?-, el dubte -no fiar-se de les certeses…
L’assaig recorre també als marges de la societat per tal de construir una altra veu que es faci sentir des de la perifèria de la societat. Els marges són els espais oblidats de la societat benestant. Els seus habitants són els "ciutadans" (?) marginats, els exclosos, els refugiats i immigrants, que lluiten per sobreviure; els sense sostre; els perdedors de la crisi laboral; els drogadictes; els perseguits per la seva condició sexual; els esclaus laborals -entre ells milions de nens- i sexuals del segle XXI; els oprimits políticament; els marginats per la història i la cultura, etcètera. Tots ells viuen a les ombres de les societats opulentes. És el sistema neoliberal qui fa invisibles totes les persones que han estat expulsades als marges. És el poder qui està disposat sempre a pensar per nosaltres i a imposar-nos les seves ulleres per mirar la realitat. Recordem la dita "nada es verdad nada es mentira, todo depende del color del cristal con que se mira". Si ens posem les ulleres del poder veurem il·legals, si ens posem les nostres segurament veurem ciutadans. El jesuïta Ignacio Ellacuría, assassinat al Salvador pels militars, afirmà que el marge és "el lloc-que-posa-la-veritat", és a dir, que qui vol saber la veritat o canviar la societat ha de recórrer als marges de la societat -als marginats, als pobres, als exclosos, als perseguits, etcètera, per la qual cosa proposa posar al centre de l’atenció i de l’acció els interessos i les necessitats de tots aquells a qui el sistema ha col·locat als marges.
* L’autor és filòsof
