Ja sé que a la vida totes les coses tenen seguidors i detractors que fan postulats, a favor o bé en contra, d’un esdeveniment, una frase, un posicionament o qualsevol altra cosa que estigui exposada a l’opinió pública. Per tant aquest article no és la veritat absoluta de res ni cap sentència dogmàtica, és senzillament un conjunt d’emocions que se m’han generat en qualsevol dels quatre concerts que enguany he vist en directe d’aquest grup català, amb nom d’instrument musical andí, anomenat Txarango.
Jo mai m’he sentit gaire atret per defenses numantines de cap qüestió de la vida, crec que estem de pas i que tot és molt relatiu, indefinidament relatiu, però en el cas d’aquests nois que van voltant pel món amb les seves cançons els vull reconèixer la capacitat que tenen de fer arribar a tota la gent que els escolta una visió del fet de viure que aposta per l’optimisme, la solidaritat, la sensibilitat, la justícia i el bon rotllo. Volen fer una festa amb sentit. No paren de cantar i ballar en tot el temps que dura l’actuació i fan que els milers de persones que tenen al davant s’enganxin ràpidament en aquesta línia d’èxtasi controlat.
Volen donar-nos la benvinguda obrint totes les portes, somrient, amb esperança, comptant amb ells, recordant el seu poble, sense deixar de caminar, i arribant al cor de la terra desitjant-nos que tot ens vagi bé, sent foc i amb els seus ulls de corall.
Txarango ens fa un meravellós regal sabent que el món segueix girant per tots igual i, tot i ser conscients de les desigualtats que aquest recull, volen llançar un bri de llum i d’alegria a tot allò que fan, a tot arreu a on van i a cada persona a qui s’adrecen.
Després he sabut algunes de les històries que han generat, visitant gent desarrelada i desfavorida, endegant projectes de vida i llibertat, adjudicant-se un sou (per molt alt que sigui, o no) com a bescanviable de la seva activitat, no volen tot allò que guanyen, volen compartir-ho, i tot plegat ha fet que encara els valori més del que la seva música m’aporta. Les lletres de les seves cançons no són buides, es comprometen acceptant la discrepància però també la vàlua de dir allò que senten, defensen i fan.
Són frescos i tendres i tot i moure’s en un àmbit ple de trampes i embolics ells, de moment, ofereixen una visió poc corrupta i manipulada, són encara essència.
És una filosofia que ha triomfat enmig de tanta merda i tanta decrepitud. El món, la vida, és una proposta de lluita però de lluita plena de llum i de valentia. Passar per la vida ha de ser una ventada d’aire fresc que ens faci navegar amb la projecció clown, riu i sigues feliç. Txarango no llança un cant a la utopia senzillament estimula la gent d’aquí i d’allà que la seva opció vital s’acosti als bons moments assumint que tothom passarà per estones dolentes.
Felicitats, Txarango, per fer de la vostra vida un cant a la cerca de la felicitat.
L’autor és coach advance life.
