Opinió

Teatre i col·lectius en risc d’exclusió

POT Teatre és una companyia de teatre, formada íntegrament per actors i actrius amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental sever, amb 20 anys de trajectòria. Va néixer com una eina terapèutica de teatre social i avui dia ja podem parlar d’una formació artística que fa una proposta als escenaris professionals. El projecte ha passat de ser un recurs integrador a un projecte de creació teatral. Les cartelleres haurien de ser més obertes a propostes que fan una crida a la solidaritat, a la tolerància i al respecte per la diversitat. Feines com aquesta o com la de grups de dansa integrada haurien de tenir més espai. Per això aplaudim el programador de la Seca Espai Brossa, és la primera vegada després de vint anys de feina que la companyia POT està programada en una sala professional per a públic en general a Barcelona.

A la Seca POT Teatre presenta “Aquí no paga ni Déu”, de Dario Fo, que al seu moment va esdevenir un referent de l’esquerra europea, les seves obres mostren un dramaturg que no es casa amb el poder, un mestre de la sàtira i que va apostar pel Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo.

POT Teatre, de la sàtira, en fa un musical, l’adaptació del text és de Marc Angelet. Si analitzem la nostra realitat, ens adonem que les coincidències amb el text situat als anys setanta no han canviat gaire a Europa. Perquè l’obra parla de ciutadans indignats, dues mestresses de casa en concret que decideixen practicar la desobediència civil, robant menjar dels supermercats que pugen els preus sense parar en plena crisi econòmica.

Cal destacar la magnífica banda sonora composta especialment per a l’espectacle per Kaco Pujol, amb divertides coreografies musicals firmades per Griselda Astudillo. Les cançons i la interpretació fan que el ritme de l’obra sigui superàgil.

Tot aquest esforç col·lectiu té al darrera un impulsor i treballador infatigable que és el director de la companyia des de fa tres anys, Albert Gràcia, que hi va entrar amb un espectacle de format familiar amb l’adaptació de “Els músics de Bremen”, dels germans Grimm, en format musical, amb cançons originals compostes pel músic de la companyia Keco Pujol. Albert Gràcia ha creat tot un equip de creació, tota una fàbrica amb la seva experiència professional d’actor i director al món dels musicals on ha participat, entre d’altres, a “La Bella y la Bestia”, “El Rey León” o “Fang i setge”. Des que va arribar a Pot Teatre, sempre ha pensat en el mercat del teatre professional. Al 2017 van estrenar la versió que ara es pot veure a la Seca.

El teatre, com la dansa i, en general, totes les arts escèniques, hauria d’estar obert a ésser un instrument d’integració social, cultural i laboral dels col·lectius en risc d’exclusió amb tota l’exigència del teatre professional.

To Top