Diuen que som a l’època de la comunicació. Si més no pels constants i impressionants avenços tecnològics. Jo, però, en discrepo bastant. Sense ésser gaire selectiu, trobes poca gent amb la que poder establir diàleg sobre temes en profunditat. En canvi, petar la xerrada bo i parlant de coses insubstancials i intranscendents és el més habitual. En aquest pot, hi podem encabir primordialment -entre d’altres- el futbol, l’oratge, les rebaixes i la compra, el vestit, la feina, la política i para de comptar…La gent intel.ligent parla d’idees. La normal, de coses. I la mediocre, d’altra gent. En aquest darrer cas, s’hi troben les conegudes com "marujas", que es dediquen a criticar tot Déu, a tort i a dret. Més aviat, de manera metafòrica, podem dir que "fan vestits". Amb un adagi castellà prou eloqüent, els retrato amb aquell "reunión de pastores, oveja muerta". Claríssim!
En línia amb tot plegat, trobo que hi ha dos motius que hi ajuden poc. El primer,el baix nivell de lectura. I, el segon, que es consumeix massa tele.escombreria. Ací, part de la culpa la té sovint una qualitat deficient en els debats d’algunes cadenes audiovisuals. Amb els mateixos "caretos" repetits cíclicament de forma sospitosa, un dia i altre. Per contra, en els canals convencionals, hi ha massa presència de polítics o ex. polítics…A casa nostra, concretament, el "Més 3.24" de TV3, hauria de dir què hi pinta, amb tanta freqüència,el Benach, la Tura, la Bel Olid o el Miquel Puig (per citar-ne quatre a l’atzar).
El títol de la columna d’avui correspon a una cançó italiana de fa quaranta-sis anys. Del gènere conegut com a "música lleugera". Per això, m’ha semblat del tot escaient. Sobretot de cara a imbuir el meu escrit d’un to un xic irònic i sorneguer. Trobo que aquesta manera de dir les coses, indirectament, és alhora efectiva, clara i colpidora. Jo acostumo a entendre-ho d’aquesta manera.
Fent un pas més enllà, comparo entitats financeres i canals de televisió. Les concentracions només han revertit en un estalvi de costos. Allò que sempre hem conegut per servei -al client o televident- ha perdut pistonada. Quan algú s’exclama, li poden respondre amb el silenci administratiu.O amb un "bla, bla, bla".
