Segons Matilde Ras, la grafologia és el mirall encantat on es reflecteix la vessant més misteriosa de l’ànima, ja que, en escriure, a part de voler comunicar-nos, el nostre cervell és el que projecta en la lletra aquesta personalitat.
El text que escrivim a mà representa grafològicament la nostra expressió envers als altres, la imatge que donem als altres, i com ens movem dins el nostre espai personal, el que som i el que volem.
En canvi, la signatura és un símbol del nostre jo més íntim. Els grafòlegs, en veure la lletra d’una persona, podem observar la personalitat de l’individu en tota la seva complexitat, el seu esquema mental, el funcionament de la seva intel·ligència, és a dir, la rapidesa i la claredat en el pensament, la memòria, el predomini de la lògica o la intuïció, l’ordre, la imaginació, la creativitat… També podem conèixer la seva maduresa en les relacions emocionals, la capacitat d’adaptació, la realització personal i com es comporta en societat, entre d’altres.
Podem veure també les capacitats volitives de la persona, és a dir, la perseverança, el nivell de responsabilitat, la implicació en la feina, el rendiment laboral, el grau de motivació, la vitalitat, la canalització de l’energia o la projecció de l’ambició, eina molt útil en els processos de recursos humans i selecció de personal.
Els grafòlegs també veiem les capacitats de comportament de l’individu: l’autoestima, la sinceritat, la mentida, la generositat, l’egoisme, el sentit de l’humor, la timidesa…
En un grafisme, si les hampes (part superior de la lletra) són molt altes, indica que l’escrivent es decanta per l’espiritualitat, per l’intel·lecte, per l’idealisme… En canvi, si les jampes (part inferior de la lletra) tenen tendència a anar cap a baix, vol dir que la persona s’aferra més a coses materials, toca de peus a terra, dóna més importància a la sexualitat, necessitats orgàniques més accentuades…
Dins del disseny gràfic d’un text, si la persona escriu fins al final del marge dret, la persona tendeix a l’expansió: és extravertida, sociable, té iniciativa, mira cap al futur, té audàcia, té una atracció cap al pare…
Si, pel contrari, la persona comença a escriure molt a prop del marge esquerre, és un clar exemple d’anar cap al passat, d’introversió, egocentrisme, narcisisme, d’autoritari i d’atracció cap a la mare. Tot això s’ha de comparar amb molts altres trets.
Practiquem una mica: si voleu treballar la sinceritat, haureu de fer una signatura clara i llegible, que demostri que us mostreu tal com sou, sense amagar-vos de res. Però també haurem d’analitzar altres trets, com la lletra “o”. Voleu ser més detallistes? Haureu de treballar els punts de les “i”, no descuidant-vos cap punt. Tot això tenint en compte el context gràfic i altres trets.
Com que des de l’inconscient sorgeixen els nostres desitjos i les nostres pors, podrem treballar els aspectes psicològics que desitgem assolir amb la reeducació de l’escriptura, ja que l’acte d’escriure és reversible i es poden canviar vells patrons d’educació i mals hàbits adquirits.
