Ja hi tornem a ésser. La tenim a tocar. Encetem la bóta del racó. Posem xampany dins el porró. Saltem, ballem, cantem, fem xerinola i passem-nos-ho bé! El nostre sant és el millor. Més ben dit: “els nostres sants” -en plural- que en tenim tres (sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí). Raó de més per tal que algun grup polític del Consistori deixi de fer el borinot: que passin de la missa d’ofici… i, en canvi, vagin a fer-se la foto del ball de plaça o la de la balconada de l’Ajuntament (en motiu de la jornada castellera) té pebrots. Si s’ha de fer per mantenir la tradició, som-hi! Sense embuts.
Tibant literalment de textos d’una cançó de la Trinca -de fa uns quants anys- em plau engrescar tothom a participar-hi de manera entregada i oberta. L’ocasió s’ho mereix i el propi entorn de cadascú ja presenta prou moments de preocupació i desencís com per deixar-nos caure en l’abatiment.
Valoro en justa mesura i molt positivament la qualitat de la política informativa de la regidoria de Cultura. I de tot l’Ajuntament en particular. A través de diferents mitjans, tothom pot triar i remenar entre un munt d’actes de nivell i qualitat variats. He de confessar que potser el ram que més m’atrau és el musical (amb predilecció especial pel “menú” de la Casa-Museu Alegre de Sagrera). Altra anàlisi em mereix el volum desmesurat -en decibels- de tot el que es programa al parc dels Catalans o les places Vella i Nova. Si et ve de gust conversar relaxadament amb algun amic, ho tens més que magre. És normal confondre cultura i contaminació acústica? Totes les actuacions han d’ésser a volum màxim? Per què?
Sens dubte, en la dinàmica de la Festa Major, una de les coses que més m’agrada trobar és la gent, que surt al bell mig del carrer. Àdhuc aquell amic o conegut que fa un munt de mesos que no veus. En no tenir cap dels dos pressa, tens ocasió de petar la xerrada de manera relaxada i informal. La celebració representa l’esperit del nostre poble. Ve a ésser quelcom únic i irrepetible. Obrim-nos, doncs, al gaudi general i mantinguem -això sí- aquell tarannà respectuós i assenyat que hauria de presidir-nos en tot moment. No s’hi val confondre gresca amb incivisme.
