Per una simple qüestió de militància rotària he viscut molt de la vora la trajectòria del Premi Joves per Terrassa que convoca el Rotary Club de la ciutat. Just en el 25è aniversari de la fundació del club, enguany s’ha arribat a la 21a edició i amb uns resultats extraordinaris de participació. El jurat no ho ha tingut pas gens senzill per triar els finalistes entre els vuit projectes presentats. Els tres projectes finalistes corresponents a l’Associació Alba, l’Espai Tremola i el Grup de Joves la Fàbrica de Can Tusell -guanyador i dos accèssits, respectivament- mereixen tots els elogis per part del jurat així com dels socis, amics i simpatitzants. No em correspon explicar el contingut dels projectes ni l’adequat protocol de l’acte de lliurament. No cal dir que és un dia important i assenyalat en el calendari de l’entitat. Sortosament hi ha gent, amb la junta al capdavant, que ho han preparat tot i més. La reflexió que provoca aquest darrer lliurament tampoc és pas novedosa però no menys important. A Terrassa es fan moltes coses i disposem de col·lectius de joves d’una capacitat extraordinària en el terreny de la solidaritat, l’ajut i l’atenció social per edats i necessitats específiques. Estareu d’acord que el món dels joves i adolescents viu envoltat d’afirmacions gratuïtes sobre una suposada manca de compromís, nul·la complicitat i extrema actitud hedonista davant la vida i els problemes socials més urgents i/o immediats. Noto com una punxada quan sento: "Amb aquest jovent no anirem enlloc".
Molt de compte a deixar-se portar per qualificatius ancorats en el descrèdit o la malfiança sobre les possibilitats i compromisos de persones i associacions. Quan llegeixes i/o escoltes els objectius i propostes dels treballs presentats, guanyadors o no, t’adones que hi ha un món per descobrir i una esperança infinita vers una ciutat més justa, digna i solidària. El seu treball és impressionant.
Algú em deia: "Es fan moltes coses que ignorem"; aquesta podria ser la frase o el lema d’una vetllada per recordar per la seva senzillesa, manca d’escarafalls i generosa empremta. Sempre he pensat que, de la ciutat, no en sabem massa cosa. De fet, com més l’estudio més m’adono de la meva ignorància. Terrassa és una ciutat on massa sovint es rivalitza sobre un suposat i "profund" coneixement de tot el que es fa i de tot el que li convé. Tranquils que ara no escriuré sobre "terrassenquisme" i els suposats herois de la pàtria que haurien de presidir les principals places com a la ciutat de Lisboa. Desconeixem moltes activitats i gestos perquè els protagonistes/activistes no fan soroll ni lluïment de les seves accions. Ho fan per altruisme i gran generositat. La discreció i la perseverança són les seves raons de ser. Molts d’aquests joves saben què vol dir perdre nits en reunions i més reunions per preparar unes colònies d’estiu o quadrar les atencions domiciliàries. Molts també saben què vol dir renunciar al temps de vacances en benefici d’un casal o una acció solidària. Hi ha bonesa, complicitat i molta paciència. Els projectes presentats i/o premiats durant les 21 edicions són la punta d’un iceberg que imagino apassionant, sorprenent i desconcertant. Davant de tot això no puc dir altra cosa que: enhorabona i moltes gràcies per la feina ben feta!
