En l’àmbit televisiu, malgrat els avenços tecnològics, anem enrere com els crancs. Ja no es tracta d’ésser pessimista, sinó realista. Em refereixo tant a escala espanyola com catalana. Tant se me’n fot! Si fa no fa, considero TV1 i TV3 dos forats negres dins els pressupostos generals del país (allà i ací). En línia de defensar la propaganda partidista i el proselitisme, així ens va. A ambdues, se’ls veu el llautó. Tot plegat és massa trist.
Ens podem remuntar -com a mínim- uns quinze anys enrere en el temps. És arribat el moment de plantar cara i ensenyar les dents. No hi ha dret! En aquesta perspectiva, és d’admirar el gest simbòlic dels professionals del canal espanyol per intentar alguna mena de capgirament en la dinàmica intervencionista. De fa tot un munt de setmanes, aprofiten per exigir canvis significatius en la confecció, disseny i pautat dels serveis informatius. Ho fan vestint-se de color negre. De fet, és un color que recorda -del tot- l’inici del mitjà, sense colors. Vaja! Que gairebé sembla com si fóssim a les beceroles.
Serveix d’alguna cosa parlar de pluralitat informativa i respecte al criteri subjectiu del professional del periodisme? Quan aquest desig només és paper mullat, el més elegant és engegar la cúpula a dida. Ja s’ho faran. Per això, és normal que perdin audiència espectacularment. Que sigui la direcció del mitjà qui fixa les notícies de capçalera, el “timing” i l’anàlisi objectiva de la realitat clama al cel. Al meu entendre, és manipulació informativa. Així de clar.
A Madrid, malgrat el canvi de govern derivat de la moció de censura, segueix la mala maror. On abans el PP pretenia inculcar el seu “catecisme”, ara pertoca el del PSOE. Al Principat -sabent que no agradarà sentir-ho- ja n’hi ha prou de la barrina del procés, el dret a decidir, el mandat, etcètera. Som en un autèntic joc d’ous. Què vull dir? On pretenc arribar?.. Tant a Prado del Rey com a Sant Joan Despí, el cert és que el poble es mereix un menú televisiu independent, variat i de qualitat. Tot el demés són trons.
Cal deixar les rebaixes per al sector comercial, el dia del “black friday” (pel mes de novembre). Amb la informació no s’hi pot jugar. Dit d’altra manera, no s’hi val a badar. Fa massa temps que ens estan entabanant.
