Paul D. McLean (1913-2007) fou un neurocientífic nord-americà que va proposar que el cervell humà ha experimentat tres grans etapes d’evolució a les quals es deu la seva divisió en tres parts: el reptilià, el límbic i el neocòrtex, per dir-ho de manera ràpida, la part reptiliana i límbica seria el nostre sistema més primitiu i el neocòrtex seria el sistema més racional que es dedica a limitar/controlar/gestionar la part més intuïtiva i impulsiva del nostre pensament. El cervell és un sistema autoregulat a on bilions de neurones s’interconnecten i es comuniquen les unes amb les altres, amb la finalitat de realitzar tots els processos per a la nostra existència. Però és important saber que l’activació del nostre cervell reptilià bloqueja altres operacions cognitives que ocupen el nostre dia a dia. Per dir-ho d’una manera senzilla quan el rèptil que portem dins desperta i domina el nostre pensament si no el tenim "prou domesticat" ens pot portar a cometre accions (paraules i fets) que no s’ajusten a la meva manera de fer i de pensar habitual/normal.
El cervell reptilià no acostuma a aprendre dels seus errors, no ha evolucionat i a més té la capacitat d’emmagatzemar totes les nostres pors i fòbies, utilitzant el comportament reactiu (no processat) per tal de donar respostes a tot tipus de situacions. Som animals i de vegades podem arribar a ser salvatges.
Els atemptats perpetrats fa gairebé un any a les Rambles de Barcelona són una clara demostració d’aquesta teoria, més que contrastada. A la pregunta que molts ens fem -com unes persones han estat capaces d’executar aquestes accions?-, la resposta, la trobem que han estat manipulades (la seva zona reptiliana) amb propostes temptadores que, una vegada han impregnat d’odi la seva massa cerebral, el neocòrtex només ha pogut vehicular, en negatiu, la manera d’executar unes emocions nocives envers els altres. Han estat víctimes de la dominació del seu cervell que ja no pensa, no sent i només es projecta en impulsivitat sense seny. Aquests cervells ja no aprenen, no anticipen, no reflexionen ni avaluen, només esclaten i actuen, en temps present, sense passat ni futur. El rèptil s’ha tornat indomable.
Conèixer l’existència d’aquesta part del nostre preuat òrgan de control té la seva vessant positiva doncs també és la part reptiliana la que ens manté més alerta i ens aporta mecanismes de defensa i seguretat valuosos per a la nostra vida. Aquesta intuïció animal ens permet sobreviure, amb més o menys fortuna, davant les sotragades del quefer quotidià.
Com sempre l’equilibri entre totes les coses, i les estructures del cervell no podien ser diferents, és el que ens convé. Disposar d’aquest "mecanisme animal" en el nostre interior depèn de com el controlem, l’eduquem i l’utilitzem, i això serà de gran interès per a nosaltres, la seva manca d’ensinistrament ens pot portar a ser persones poc intel·ligents (emocionalment), no admeses i descavalcades de l’entorn.
Tots necessitem del nostre cervell reptilià però el necessitem ensinistrat, amb capacitat de poder-lo aturar quan una situació de ràbia, odi i fins i tot còlera ens pot portar a un món indesitjable respecte del nostre comportament immediat. Hem de ser reactius davant d’alguns esdeveniments que la vida ens presenta però també hem de ser capaços de saber actuar en funció de la justa mesura. Siguem animals i utilitzem els nostres instints de manera avantatjosa i normalitzada. Formem part de la cadena natural i segons diuen per la banda alta, demostrem-ho.
* L’autor és coach advance life
