Un eslògan de Terrassa, sense voler-ho, ha pres la màxima actualitat. L’he triat per títol. Un ministre del ram (Màxim Huerta) provinent de la premsa del cor ha esdevingut el més breu de la història. A nivell europeu, fins ara, després del toll de corrupteles dels “peperos”, érem a les beceroles del que s’entén per transparència. Anava essent hora que allò de l'”enlloc no hi ha un pam de net” passés a millor vida. A banda que el nomenament grinyolés de bon principi, com podia ésser que un tertulià de teleescombraria accedís a la trona principal del sector?
M’hauria agradat suggerir-li -al president Sánchez- alternatives. No hi vaig ésser, però, a temps. Potser, la més indicada hauria passat per les mans de n’Àngel Gabilondo. Vull pensar, emperò, que els “sociates” se’l reserven per atacar la presidència de la Comunitat de Madrid, amb èxit€ Un altre “outsider” no hauria sortit del seu nucli familiar: el seu germà Iñaki, que no requereix presentació… Encara n’hauria dit dos més, amb un bri de sornegueria: Andreu Buenafuente i Arturo Pérez Reverte. Al cap i a la fi, pel que ens han vingut demostrant, ens cal més “puresa” que no pas intel·ligència. Altrament, podríem fer-ne conya, tot establint aquesta utopia: “no fos cas que ens emboliquéssim i acabés en Julen Lopetegui a la presó; Iñaki Urdangarín, de ministre, i Màxim Huerta, de seleccionador. Serien els peatges d’haver de pair tres notícies d’impacte en un breu espai de temps”. La cultura és cabdal per al progrés. Embolcalla manifestacions ideològiques, tradicionals, materials i immaterials, que cohesionen un poble i l’identifiquen com a membre d’una comunitat. Per això, aquest motor mai no es pot deturar. En sentit global, abasta literatura, música, art, llengua, tradicions, etcètera. Palesa l’essència vital de qui fa per mantenir-la i escampar-la. Cadascuna d’elles és peculiar i referma la diversitat que ens enriqueix. No precisament mantenint conceptes buits de contingut€ Com el patètic que “Espanya és una unitat de destí en l’universal”. Encadenat en el temps, han trontollat tres “pilars” del país: els bascos s’han carregat el govern popular, l’Urdangarín ha remogut els ciments de la monarquia (entrant a la garjola)€ I, finalment, Julen Lopetegui ha sotraguejat “la roja”, a dos dies d’encetar el Mundial(fitxant pel Realíssim).
