Opinió

El dia del clic definitiu

Aquest hauria de ser l’article de la vostra vida, aquell que us faci reflexionar, vull dir de veritat, sobre l’autèntic sentit que li doneu a tots i cadascun dels maleïts segons que us toca respirar en el vostre sinuós recorregut vital.

No vull caure en frases fetes del tipus "carpe diem" que omplen tot tipus de revistes i pamflets sobre qualitat de vida i felicitat de baixa volada que serveixen per construir un ideari lingüístic agradable a les nostres orelles però de no fàcil aplicació. Vull apostar perquè, després de llegir l’article, tingueu èxit en la cerca de l’estabilitat vital que tothom desitja. Ja en el meu últim llibre ("21 dies buscant la felicitat"), de força èxit a les llibreries, dedico dos capítols d’aquest manuscrit a parlar del clic definitiu, de la tan costosa presa de decisions.

Estic fart d’anar a sopars on tothom es lamenta de la vida que porta i de la quantitat de coses que hauria de canviar si tingués una segona oportunitat. Estic cansat d’olorar covardia en el dia a dia de les persones. A la meva consulta cada dia entren molts individus que volen endreçar la seva vida i l’única cosa que han de fer, si volen, és ser valents. En la majoria de casos l’endreça vol dir valentia, el camí a seguir vol dir canviar coses que no els fan feliços i la consecució dels seus objectius passa per la determinació a assolir-los. Recordo l’Eduard, especialment, la seva vida era una merda tot i que tenia una dona estupenda i una filla extraordinària. A més vivia a prop de la platja com sempre havia desitjat i podia gaudir de bons passejos a prop del mar. Però la feina que feia no li agradava i això el feia copsar el seu quefer quotidià com un manat d’angoixes (la seva vida era una merda). "Canvia de feina" – li vaig suggerir i es va posar a riure. "No m’ho puc permetre, tinc dos fills i haig de pagar hipoteca." Vaig mirar-lo als ulls i agafant-lo per la pitrera i aixecant-lo davant meu li vaig dir amb to pujat: "No em vinguis amb excuses de covard, els teus fills i una hipoteca no poden escapçar la teva vida, la teva felicitat, ells necessiten un pare content, lluitador i valent, capaç de canviar de feina i continuar vivint amb l’harmonia suficient per donar-los de menjar i pagar la hipoteca i, a més, ser una persona feliç, no em vinguis amb històries". L’Eduard va trencar a plorar i em va abraçar com mai un home ho ha fet mai. Després de dos minuts d’abraçada em va mirar i em va dir: "Ja no tinc por, ajuda’m a fer el clic". Amb l’Eduard hem treballat un disseny en la cerca d’una feina que li satisfaci més que la que tenia, hem vist com s’ha de vendre en el mercat i hem apostat per fer una tasca de valentia, basada en les seves moltes habilitats per al món del disseny i en la construcció d’un projecte professional que s’adapti a les seves competències però que també vagi en paral·lel amb les seves percepcions emocionals. L’Eduard vol treballar d’allò que li agrada. Ha posat la primera pedra per assolir-ho, reconèixer que la seva vida no era la que ell volia (en l’aspecte laboral) i ha fet el clic definitiu, ha estat valent. Hores d’ara encara no ha aconseguit el que busca, treballa a la seva feina de sempre perquè els seus fills puguin menjar i per poder pagar la hipoteca, però quan acaba a les set de treballar inverteix temps en la consolidació del seu projecte i és aquí quan realment gaudeix i se sent realitzat.

Eduard segur que ho aconseguiràs perquè el món és dels valents i sobre els covards no hi ha res escrit.

Com aquest exemple de l’Eduard us en puc posar uns quants més. Canviar de direcció sigui per la feina, la parella o per qualsevol circumstància sempre fa respecte, es veu amb un cert vertigen i així anem deixant que la vida s’esmicoli entre les nostres mans, dia rere dia, pensant que la garantia d’un plat a taula, un sostre hipotecat o uns fills que algun dia marxaran són la raó per la qual val la pena que la meva vida, la meva curta vida, sigui una merda.

Pareu-vos-hi a pensar, però penseu de veritat, no feu més el titella. Feu el clic definitiu i decidiu les coses que heu de canviar, respireu, sigueu valents i canvieu-les.

Recordeu: "Sobre els covards no hi res escrit".

* L’autor és coach advance life

To Top