Quan escric, no pretenc agradar ningú. Ni agradar-me a mi mateix. Només pretenc opinar. Mullant-te sempre. Criticant durament allò que considero denunciable. Essent, fins i tot, polèmic. No plegant-me mai, tanmateix, al desig d’un aplaudiment fàcil. No deixant que cap poder fàctic m’obligui a agenollar-me al dictamen dels seus criteris.
Dit això i havent treballat trenta-quatre anys al sector financer, em veig amb capacitat per dir la meva en temes financers. Crec disposar d’una certa perspectiva i experiència en aquest camp. Malgrat tot, em dol que algun antic company de fatigues em retregui una possible obsessió malaltissa amb el BBVA. Doncs bé, per tal de treure’m aquesta etiqueta, avui opinaré sobre "la Caixa". Ja ho vaig fer quan es van deixar enredar/entabanar pel diner fàcil del Golf del Prat… I, ara, toca el mateix per la seva sorprenent actitud envers la no continuïtat -a Barcelona- de "El Messies" (de Händel) participatiu. El trasllat a Madrid, enguany, al·legant causes d’inestabilitat política al Principat és inacceptable. Després d’un arrelament que ultrapassa els vint anys, és clar que no s’ho han rumiat gaire. O gens.
Barrejar cultura amb política és tocar a morts. Barrejar naps i cols. Demostrar manca total de seny i un nul sentiment musical. A mi, que estimo aquest art amb bogeria i passió, m’han clavat una punyalada per l’esquena. Feia anys que em plantejava apuntar-m’hi. Aquest cop, anava seriosament. Vet ací, però, que m’ha tocat el rebre. No m’hauria estat prou fàcil quadrar l’agenda personal pròpia amb un estol interminablement llarg d’assaigs previs de cap de setmana. Fins a l’esclat de la posada en solfa de l’obra al marc incomparable del Palau de la Música. Un concert que també es fa a Sevilla, Bilbao, València, Granada, Donosti i Madrid (entre d’altres). Poca cosa més cal afegir. Sé que els doldrà llegir-me. Malgrat haver-se reconvertit en banc, em permeto recordar-los un parell de conceptes: ells mateixos, fa uns anys, predicaven que els amos de l’entitat eren els impositors. I, en publicitat, es referien a " l’interès més desinteressat". Una notícia com aquesta els desacredita com a "mecenes". Bon vent i barca nova!
