La gran tragèdia de la vida no és pas la mort. Ho és, més aviat, tot allò que deixem morir -dins nostre- mentre som vius. Certament es tracta d’un joc de paraules, però amb una fondària fora de tot dubte.
Afegint-ne més, ésser feliç és molt senzill. El difícil és ésser senzill i mostrar-se com a tal… El pessimista es queixa del vent. L’optimista espera que canviï. Mentre que el realista ajusta les veles.
L’actitud vital té molta més importància del que sembla. Com ara quan fas un favor, val la pena no recordar-ho mai. Per contra, si el reps, no deixis d’oblidar-ho… Jo no tinc ni sé la clau de l’èxit. Ara bé, la del fracàs va plenament lligada al fet de voler complaure tothom.
Un gran mal de la societat actual -i ens costa reconèixer-ho- és que ens queixem de tot. Només parlem dels propis problemes. Per què no fer-ho, a l’inrevés, de les alegries? Sense anar gaire lluny, seria l’exemple de veure l’ampolla mig plena, en comptes de mig buida.
Sé que no sóc perfecte. Mai no ho seré. És molt pitjor viure la vida pretenent ésser allò que no sóc. Més d’hora que no pas tard, em cardaré una plantofada d’escàndol. En una perspectiva prou semblant, el gelós no pateix per allò que veu. Ho fa pel que imagina.
Al mal temps, bona cara! Riure allarga la vida… I un dia sense fer-ho és un jorn perdut. Val molt la pena viure la vida oblidant l’edat. Tot plegat implica contraposar situacions ambivalents. Al punt de pensar -incidint en la mateixa dinàmica- que els dèbils tenen ànims de revenja… Per contra, els forts perdonen i els intel·ligents ignoren o passen per alt.
La mà que et lliura una rosa sempre conserva part de la seva fragància. De llarg, el gos és el millor amic de l’home. L’animal té més amics que la gent perquè mou més la cua que no pas la llengua. Si un dia l’amo li pregunta com el veu, contestarà bordant. No dirà mentides€ I, justament per aquest motiu, se l’estimarà amb bogeria.
La conseqüència o moralitat de tot plegat passa per adoptar actituds proactives, positives i assenyades. No ha d’ésser pas tan difícil.
