Ací i "allí", som en època de canvis de govern. Així, em fa una certa "gràcia" el fet de prioritzar la igualtat de gènere a l’hora de configurar-los. Sense que se’m mal interpreti, vull dir que potser valdria la pena traslladar aquest concepte a l’àmbit eclesiàstic… Si fa no fa, com quan (d’alguna manera) enguany, una setmana després de tancar l’anomenat "mes de la Verge", celebrem aquesta festa que cito al títol. El divendres següent a la festa del Corpus Christi. De fet, ben bé tot el mes de juny es considera dedicat al Sagrat Cor de Jesús. De moment, ho deixo ací. Avui, no toca parlar d’això. El paper eclesial de la dona, tanmateix, donaria per esplaiar-s’hi amb escreix. Al catolicisme, aquesta devoció es presenta com a signe de l’amor diví envers nosaltres. Sembla tenir un origen medieval i tot indica que foren els jesuïtes els qui van fer per escampar-la arreu. De fet, els humans ubiquem aquest sentiment al punt central del nostre cos.
Recordo, amb estima especial, el meu primer curs de batxillerat als Salesians. Justament -vés per on- el vaig fer al Tibidabo. Un temple dedicat al Sagrat Cor de Jesús. Emulant la imatge del Crist Redemptor del Corcovado, presidint majestàticament la ciutat de Rio de Janeiro. No he tingut ocasió de visitar Brasil. Certifico que tot un curs fet als peus d’una imatge gegant que abraça el cap i casal de Catalunya impacta moltíssim. A la cripta del Tibidabo, justament, vaig tenir la gran sort de poder començar a fer els meus primers passos en el món de l’orgue litúrgic. Una música que m’enlaira, em motiva, em sotragueja i m’omple i asserena l’esperit de manera bàrbara.
Sé positivament que el fet religiós no interessa tothom. Malgrat tot, com a creient, la meva responsabilitat m’obliga -de tant en tant- a intercalar temes espirituals dins el ventall dels meus articles. Igual com puc parlar de política, cultura, literatura, educació, música, natura, sentiments o qualsevol altre camp. Si més no ajudaré a fer conèixer uns termes que tal vegada més d’un no sabia.
En cloure aquesta columna, desitjo a tots els lectors -tant si creuen com si no- una vida plena. En ella, val la pena anar a la recerca d’instants de reflexió, intimitat i conceptes transcendents de la vida.
