Dijous passat Terrassa en Comú va portar al ple de l’Ajuntament de Terrassa la proposta de crear un Observatori de la Contractació Pública de l’Ajuntament de Terrassa, un òrgan consultiu amb la finalitat de facilitar el seguiment i la transparència dels contractes municipals de serveis públics i així poder controlar la qualitat de la seva prestació i el compliment dels objectius d’eficiència, econòmics, socials i ambientals preestablerts.
L’externalització de serveis públics, en el cas de l’Ajuntament de Terrassa, sense considerar els contractes d’obres, significa un total de 134 contractacions amb un pressupost de licitació d’aproximadament 27 milions d’euros/any. Cal destacar que del total hi ha sis contractacions que superen el milió d’euros de licitació anual: subministrament d’energia elèctrica per a l’Ajuntament i per als seus organismes autònoms i societats municipals (4.400.110,75 euros), Servei d’Atenció Domiciliària (3.797.233,98), neteja d’edificis municipals (2.882.000 euros), projecte TEI (2.020.681,15 euros), manteniment de zones verdes (1.764.186 euros) i serveis de menjador del PAME (1.080.590 euros).
El que es pot constatar, i no només en el cas de Terrassa, és que la pràctica excessiva de l’externalització ha pervertit el mecanisme i l’ha convertit en una cultura política que ha entès l’externalització com un mecanisme per estalviar-se diners i alhora estalviar-se el problema de gestionar un servei. Aquesta cultura de l’externalització ha generat una situació en què per una banda l’objectiu d’estalviar despesa per part del titular del servei, l’Ajuntament, provoca en molts casos baixes econòmiques excessives en els concursos d’adjudicació que després es tradueixen en precarització laboral de les persones que treballen en el servei i elevada pèrdua de qualitat en els serveis i, per altra banda, una situació d’opacitat de la gestió del servei per la pèrdua del control i del coneixement de les condicions en què s’està prestant.
Un clar exemple d’aquesta situació en el cas de Terrassa és el servei d’abastament d’aigua, en què s’ha pogut constatar com la seva concessió va esdevenir en una renúncia total per part de l’Ajuntament de Terrassa, titular del servei, a controlar i conèixer en quines condicions es prestava el servei. Però no és l’únic servei que pateix aquesta deixadesa per part de l’Ajuntament. Existeixen altres casos com el servei de menjadors escolars o el servei de neteja dels edificis municipals en els quals s’ha demostrat el desconeixement per part del govern del PSC del procés de precarització laboral de les treballadores i la pèrdua de qualitat del servei.
Tenint en compte la gravetat de la situació en la qual es troba la prestació de diversos serveis concessionats d’especial sensibilitat, creiem imprescindible i urgent avançar en la creació d’un espai que permeti exercir el control i el seguiment dels serveis concessionats, com un instrument que reforci la transparència de la gestió municipal mitjançant un procés participatiu intern amb els mateixos serveis municipals i a la vegada extern a les entitats de la ciutat. Tant és així que la proposta de crear l’observatori també s’ha efectuat des de la Xarxa d’Economia Solidària de Terrassa, en el marc del Consell de l’Economia Social i Solidària de Terrassa. Un bon exemple a seguir seria l’Observatorio de la Contratación del Ayuntamiento de Zaragoza, creat l’any 2012 i que ha reportat molt bons resultats en el seu funcionament.
Malauradament, el PSC, conjuntament amb els partits de la dreta PDeCAT, C’s i PP, va votar en contra i la proposta no es va aprovar. Estava en joc avançar en la creació de mecanismes de control i transparència dels contractes externs perquè no es tornin a repetir situacions de desconeixement i opacitat que s’acaben traduint en precarietat laboral i baixa qualitat dels serveis. Sembla que alguns, per estalviar-se l’esforç de treballar i innovar amb nous mecanismes, continuen adoptant postulats que anteposen la defensa dels interessos de grans empreses privades de serveis per sobre de la defensa de drets i interessos col·lectius.
