La metamorfosi és un fenomen que es dóna a la naturalesa -insectes, crustacis, etcètera-, es troba a la literatura -"Les metamorfosis", d’Ovidi, a l’època romana, o "La metamorfosi", de Kafka, al segle XX-, es manifesta a la vida humana -individus que ens pensàvem que eren d’una forma i més endavant es mostren d’una altra manera totalment diferent- i també a la política, metafòricament parlant -un exemple a l’actualitat l’observem en Albert Rivera i el seu partit, Ciutadans (C’s). Són transformacions estranyes, imprevistes, incoherents, però visibles.
Rivera presentà el 20 de maig d’aquest any la nova plataforma anomenada España Ciudadana. Aquesta plataforma civil és un projecte nacional per combatre el populisme i el nacionalisme: "Recuperar -diuen- el orgullo de ser español". De l’acte hi ha dos fets que ens diuen ben clarament qui és Rivera i quina ideologia defensa el seu partit: la posada en escena i el discurs del líder de C’s amb "les ulleres ciutadanes" garants de veure-hi clar.
La posada en escena: multitud de fans entusiastes amb banderes espanyoles al vent, sons de l’himne nacional amb veu i lletra d’una extasiada Marta Sánchez, exteriorització desenfrenada de sentiments, emocions i passions nacionalistes. Febre patriòtica.
En el discurs de retòrica populista que pronuncià Rivera afirmà que l’objectiu d’España Ciudadana, la plataforma que actuarà en paral·lel a C’s, és combatre el populisme i el nacionalisme; per la qual cosa és necessari "usar nuestros símbolos sin complejos". "Todos somos españoles y en español, la lengua que nos une." Afegí que quan ell recorre Espanya es posa les ulleres d’España Ciudadana i no hi veu "rojos o blaus, joves o grans, creients o agnòstics, gent urbanita o rural, obrers o empresaris", pobres o rics, persones amb permís de residència o sense papers, homes o dones, nadius o immigrants, catalans o bascos, andalusos o gallecs, valencians o aragonesos…, només hi veu espanyols.
La conclusió que puc inferir d’aquest discurs és clarament l’expressió de la ideologia d’extrema dreta: apropiació dels símbols nacionals -bandera, himne i llengua-, predicament de la unitat de la pàtria i de la identitat com allò essencial del seu discurs, exclusió dels altres, oblit dels drets socials, lliurament de certificat de traïdor a la pàtria als qui no pensen com ells i, en conseqüència, augment de la divisió de la societat en dos bàndols tot i estimulant l’odi. A Catalunya comença amb la disjuntiva Espanya o Catalunya, en sortir de Catalunya i arribar a la resta de l’Estat seguí amb el mateix dilema Espanya o l’indenpendentisme i avui exactament igual: Espanya, primer.
Tanmateix, aquest partit es definia com una formació política de centre, liberal progressista i aconfessional (2017), de centre-esquerra (Rivera, 2008) i socialdemòcrata, laic, progressista, antinacionalista el 2006, any del seu naixement. "Només ens importen les persones, no ens importa on vas néixer ni la llengua que parles ni quina roba vesteixes, només ens importes Tu", resava el cartell de propaganda electoral on Rivera s’exhibia totalment nu. Quin d’aquests noms és l’autèntic? Segurament cap d’ells. La pràctica de la seva trajectòria fins avui així ho manifesta. La imatge de Rivera totalment nu al cartell de propaganda a les primeres eleccions autonòmiques podria representar avui la nuesa ideològica de C’s, és a dir, la manca de tota ideologia, excepte la populista i nacionalista que, paradoxalment, afirma combatre. És la pospolítica: rebutja les ideologies -ni dretes ni esquerres- i deixa la gestió dels assumptes socials per als experts -denuncia el filòsof Slavoj Zizek. És l’antítesi de la política del bé comú, buida de contingut la democràcia i prepara el terreny per a l’autoritarisme.
Nuesa en néixer… Nuesa avui.
* L’autor és filòsof
