A vegades fets com el que encapçala aquesta reflexió ajuden a connectar amb referents d’una cara de la societat diferent de la que dia rere dia ens radiografien els mitjans de comunicació, amb actuacions i decisions que ens afecten negativament: hem vist les dures sentencies de la trama Gürtel i altres que estan a l’espera.
Hem estat objecte de segrest institucional a Catalunya, amb l’article 155 de la Constitució, amb afirmacions tan aberrants com les d’un històric socialista dient que preferia els robatoris del PP que la causa independentista. Constatem la denúncia del síndic de Greuges sobre el qüestionable tractament judicial del procés, enfrontaments substitutius de diàleg i moltes coses més com la catalanofòbia com a recursos polítics que són expressions de dinàmiques a vegades perverses o, almenys, d’actuacions no recomanables. Fa la impressió que queda tot impregnat de foscor, sembla com si fóssim presoners d’una societat involutiva en qualitat democràtica i en valors humans.
Però sortosament, darrera d’aquest escenari de múltiples actuacions negatives, s’hi amaga una altra dimensió de la realitat actual, menys sorollosa, menys emfatitzada mediàticament, però molt potent en qualitat humana.
Aquesta altra realitat també té els seus impulsors. N’és un magnífic exemple el que pretén testimoniar l’acte del passat 25 de maig, per exemple, atorgant a un gran home de bé, mossèn Lluís Bonet, sacerdot, la Medalla d’Or al Mèrit Ecumènic, que cada any promou l’Església Unida de Terrassa. En el cas de mossèn Bonet ha estat per haver propiciat, amb el suport i cooperació dels diferents responsables de cada tipus de comunitat religiosa, l’agermanament i el diàleg entre els cristians de les diferents opcions, en l’època que era vicari episcopal i rector de la parròquia de Sant Cristòfol de Ca n’Anglada.
Aquesta distinció ve a ser alhora el reconeixent a una manera de ser, il·lustrativa d’un altre estil d’exercir el compromís en l’enriquiment de la diversitat social: esperit obert, centrat més en allò que uneix que en el que ens separa, convençut que el diàleg supera barreres i que la suma de valors, principis i creences, quan són compatibles, ens fa a tots més rics.
Els que coneixem mossèn Lluís Bonet, ara rector de la Sagrada Família de Barcelona, fill de l’arquitecte que va saber interpretar els plànols i dibuixos d’en Gaudí per poder desenvolupar el seu projecte del temple i fer-lo assequible als tècnics, sabem que és una persona molt capaç, molt intel·ligent i ben formada. Però el que li dóna dimensió i capacitat de lideratge, el que el converteix en un referent de valor, és la seva mentalitat impulsora de convivència saludable, d’esperit conciliador, capaç de generar esperança en la capacitat regeneradora de les persones, és el saber demostrar amb pràctiques reals que no és una utopia creure en el potencial de l’amor i la comprensió, a convertir la diversitat de pensament i d’opcions ideològiques, fins i tot religioses, en un punt de trobada per parlar, escoltar i compartir allò que pot ser assumit per tots amb mentalitat inclusiva i exempta der prejudicis.
Cal afirmar, sortosament, que aquesta manera de viure la realitat social és compartida per molta gent. Un recent exemple, en una altra dimensió, és l’acte heroic i generós d’un noi francès, de 22 anys, un immigrant sense papers, que no dubta a escalar quatre pisos, de balcó en balcó, amb velocitat rècord, per salvar la vida d’un nen que hagués mort.
Una manera de crear futur des de l’ètica i del reforç dels valors humans podria ser donar presència a la diversitat de comportaments socials alternatius als que ens han situat en la posició involutiva en què estem ancorats.
Demostraria intel·ligència social identificar i donar més protagonisme a la gran multitud de persones silencioses, que des de diferents nivells de poder i de capacitat en el seu àmbit personal d’actuació fan aportacions que, sense pretendre-ho, limiten els impactes de la degradació social i democràtica que propicien algunes actuacions de certs líders i estaments de poder de l’àmbit d’actuació que denunciem.
* L’autor és, director d’Aula Actual de la CONFAVC
