Em prenc la llicència d’encabir els dos temes del títol en aquesta columna. D’entrada, avui fa dos-cents nou anys que moria aquest compositor austríac. Reconegut com el “pare de la simfonia i del quartet de corda”. Al llarg de la vida, va compondre un total de catorze misses (“Rorate coeli”, “Brevis”, “Santa Cecília”, “Sunt bona mixta malis”, “Beatissimae Virginis Mariae”, “Sancti Nicolai”, “Sancti Joannis de Deo”, “Mariazellermesse”, “Sancti Bernardi von Offida”, “In tempore belli”, “In Angustiis”, “Theresienmesse”, “La Creació” i “Harmoniemesse”). La més coneguda, sens dubte, “Schöpfungsmesse-Missa de la Creació”, de 1801. Un oratori estrenat al Burgtheater vienès, el 19 de març de 1799. El tema és una descripció/celebració de la creació divina del món, com s’explica al llibre del Gènesi. Sobretot en l’esperit de la seva criatura més perfecta: l’ésser humà. La dita del “tres jueves hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi y el día de la Ascensión”… té -també avui- tot el seu sentit. És Corpus. Lluny d’èpoques més excelses del catolicisme, no és dia festiu. Per tant, l’Església en trasllada la celebració al diumenge immediatament posterior. En el benentès, però, que -des d’avui fins al proper diumenge/3 de juny- “la font de l’ou com balla” romandrà a l’atri del Sant Esperit. Es tracta d’una vella tradició recuperada fa dos anys, a nivell local. Uns diuen que el seu origen nasqué -fa cinc segles- a la catedral de Barcelona. No fa massa, es feia al Raval de Montserrat i la font es guarnia amb llors o fruita del temps, com ara cireres. De cara a fer-ne una anàlisi contrastada, cadascú en diu la seva. La cúria ens ho vol vendre com una clara referència eucarística. Personalment, en tinc els meus dubtes. Potser ens “hi posa més pa que formatge”. Ho dic pel fet que una altra versió defensa una base totalment pagana. A qui em crec? Com a molt, ho deixo en un “empat tècnic”. En el benentès que ja espero alguna mena de “garrotada” verbal… Com quan vaig expressar la meva opinió -sobre aquest mateix tema- l’any passat. Recordo un senyor concret que -al bell mig del carrer- m’etzibà un sonor “no en tens ni idea”. Sí o no, sóc lliure de poder dir què en penso. Com sempre, des del respecte. Encara que hi pugui haver gent que té la pell massa fina.
