Terrassa inicia un experiment ambiciós d´innovació social. A través de l´Àrea de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació de l´Ajuntament de Terrassa s´ha contactat a deu empreses emblemàtiques de Terrassa per a que ajudin a resoldre un repte social de primera magnitud. La reacció de les empreses ha estat extraordinàriament positiva. Es vol aplicar un mecanisme clàssic d´innovació oberta. Contra al que algú pugui pensar la innovació no és un cosa que acostumin a resoldre els experts ( que són imprescindibles per solucionar problemes) sinó la gent que és capaç d´aportar noves mirades a reptes importants. Les empreses utilitzaran un mètode d´innovació oberta i col·laborativa a través del qual aprofitaran les seves diferents mirades provinents de sectors i dimensions ben diversos per aportar la seva perspectiva de solució a un repte de gran calibre: com contribuir a solucionar els problemes de les persones de vuitanta anys que viu sola a casa. Cada empresa aportarà les seves pròpies idees i treballarà amb les idees de les empreses que hi hagin treballat anteriorment. L´objectiu és poder aportar solucions des del món privat o des de les polítiques púbiques que ajudin a resoldre un repte que tot just està començant a fer-se molt gran.
És fàcil resoldre aquest repte? En absolut. Com no ho és mai en els processos d´innovació. Però val la pena intentar-ho. I aquí és on cal aplaudir l´acceptació del risc per part de l´Ajuntament quan impulsa aquesta proposta i la de les pròpies empreses que hi posaran temps simplement per responsabilitat social. La nostra societat comença a trobar els límits de la seva forma d´organitzar-se pròpia de finals del segle XX. Tenim una societat dissenyada per a visquem vuitanta anys, però aquesta mitjana d´edat començar a estar àmpliament superada. I això, que és una molt bona noticia, provoca desajustos per tot arreu. I només comencem. Els experts diuen que la gent que neix ara tindrà una esperança de vida de fins a cent anys i que molt aviat podem estar en mitjanes de vida de cent vint anys per a les properes generacions. Ni les pensions, ni el sistema de salut, ni els serveis socials, ni el món del treball, estan preparats per un canvi d´aquesta magnitud.
Les xifres actuals ja ens donen una dimensió del repte que s´ha plantejat. A Terrassa tenim ja una població major de seixanta-cinc anys de 37.514 persones. D´aquest segment de població, 8. 231 persones viuen soles. Unes 3.700 persones d´aquestes que viuen soles superen els vuitanta anys. El 2026 hi hauria unes 8.300 dones ( que viuen molt més que els homes) de més de seixanta-cinc anys vivint soles. Actualment, les necessitats d´atenció de les persones de més de vuitanta anys i fins els noranta-cinc són molt elevades. Algunes d´aquestes persones són persones que estan en la llista d´espera de 23.500 persones que estan en una llista d´espera d´uns tres anys a Catalunya per accedir a una residència pública per a gent gran.
Comença a ser molt evident que cap govern trobarà prou diners com per resoldre el problema de les residències per a gent gran o l´impacte de les persones grans en el sistema de salut (on molt sovint s´ocupen llits per què no hi ha on dirigir les persones que els ocupen), ni per descomptat per a l´establiment d´unes pensions suficients per persones que han treballat tota la vida per poder tenir un retir digne. El problema és colossal i el vivim d´una forma individual i familiar. És problema greu a tot el món, especialment a les societats avançades amb més esperança de vida.
Sovint les persones que viuen soles ho fan en pisos que els han quedat molt grans per les seves capacitats econòmiques de mantenir-los, o en pisos massa vells com per tenir ascensor. O viuen cases pròpies en les que cal pujar escales interiorment. Les famílies, sovint ajudades per persones que es dediquen a l´atenció social de les persones grans, són el mecanisme pel qual el sistema resol aquest problema. Les administracions han desplegat serveis de teleassistència de qualitat gràcies a la sensorització de molts habitatges. Al Japó són habituals els robots que donen assistència a les persones grans a casa. A Barcelona va tenir un gran premi una solució a mig camí d´una xarxa social i una tableta adaptada per a gent gran, el programa vincles. Són propostes de solució parcial per un problema que no pararà de créixer.
Aquest repte requereix de noves mirades. És un repte social de grans dimensions fruit d´una longevitat que transforma l´estructura demogràfica. Però no és un repte estadístic, és un repte radicalment humà. Històries de persones que allarguen la vida i gaudeixin de la família i amb bona salut, o persones que viuen en solitud, o persones que pateixin la nova gran pandèmia de malalties neurològiques en forma de tot tipus de demències. Les societats que respecten la gent gran, són societats que es fan respectar. Resoldre el repte de gent gran que viu sola és una bona proposta d´innovació social. Tant de bo les empreses terrassenques inspirin bones solucions amb el seu treball compartit.
