Parlar d’en Josep Freixas Vivó és fer-ho de música, en majúscules. Professor, compositor, director de l’escolania de la Sagrada Família (1953-1965) i l’antiga coral Santa Cecília, director del Conservatori (1970-1991), Terrassenc de l’Any (1988), soci de l’Ateneu Terrassenc i "músic de l’any" (Terrassa-novembre de 2014).
Després d’aquesta carta de presentació, cal remarcar i no oblidar un autèntic esclat: la donació que va fer de sengles orgues litúrgics a les parròquies Sagrada Família de Terrassa i Santa Maria de Capellades (juny i novembre de 2015, respectivament). En aquest darrer cas, la "paternitat" cal adjudicar-la a la seva germana Montse, que ens va deixar fa tot just dos mesos. Ambdós fets totalment altruistes palesen la seva bonhomia i un sentit de pertinença i lligam envers les dues ciutats de la seva vida: la que el va veure néixer (a la comarca de l’Anoia) i la que l’acollí i on es va integrar plenament. Mal que pesi a alguns, aquest darrer fet fa de mal recordar. Si més no perquè la catedral del Sant Esperit continua tenint aquesta assignatura "pendent".
Retornant a port, a nivell íntim, em plau informar que un petit grup d’antics escolans d’aquella època hem previst retre -avui mateix- un sentit i merescut homenatge al "mestre". Després d’una breu trobada musical, al migdia -a la mateixa parròquia de Ca n’Aurell- compartirem un dinar de germanor en un restaurant local. Per a ell, volem que sigui un motiu d’emoció i retorn al passat… I, per a nosaltres, el goig del retrobament amb una trepa de vells amics. En el meu cas particular, no tinc prou paraules per fer palès el meu agraïment sincer i el meu reconeixement envers el Josep. Amb ell, a banda d’aprendre solfa i piano, vaig quedar imbuït i amarat de la bonesa del seu tarannà i la fondària dels seus consells. Tal vegada he trigat massa a dir-li-ho. Avui, d’alguna manera, em trec l’espina.
