El petit Estat europeu de Montecarlo, una ciutat-estat situada al sud de França, el segon país més petit del món, és un gran centre de producció en el sector del ballet i la dansa contemporània. Els seus governants aposten per les arts escèniques com a motor econòmic. Les Ballets de Monte-Carlo és un conjunt de dansa punter a Europa dirigits pel prestigiós coreògraf i director d’escena Jean-Christophe Maillot (1960), qui en porta 22 anys al capdavant. La seva relació amb la companyia va començar el 1987 quan va ser convidat per coreografiar una peça, uns anys més tard, la princesa Carolina el va nomenar director, des de llavors ha signat grans produccions. Aquests dies està a l’escenari del Gran Teatre del Liceu amb "Le Songe", una versió per a dansa d’"El somni d’una nit d’estiu", de William Shakespeare, en què ballen sobre l’escenari 36 ballarins. Però més enllà del substrat argumental del dramaturg anglès el coreògraf té una visió del món que posa en escena que es completa amb l’energia de la música que filtra i transpira el moviment en notes musicals. Tots aquests anys treballant han donat al coreògraf un patró de moviment i una forma de treballar les emocions i la dansa de forma personal.
L’espectador es deixa portar per la imatge i pels cossos. El resultat és un festival d’emocions, fantasies i molt sentit de l’humor. El dramaturg juga entre el que li diu el seu cor, el que marca la música i el text original de William Shakespeare. Per a Jean Christophe Maillot l’espectador en els seus espectacles ha de mirar la música i escoltar la seva dansa, les seves paraules i el seu món d’un refinament intel·lectual propi d’una companyia que porta molts anys treballant i investigant entre la tradició russa del ballet clàssic i la dansa contemporània de les noves escoles sorgides a l’ombra de Pina Bausch.
La música que mirem a l’espectacle és la que va compondre Felix Mendelssoh "A Midsummer Night’s Dream" que contrasta amb la música avantguardista de Daniel Teruggi i Bertrand Mallot, aquest últim germà del coreògraf francès i col·laborador habitual en les seves obres. El contrast és el mateix que entre l’univers dels enamorats, el dels éssers màgics del bosc i els divertits artesans. El vestuari de Philippe Guillotel ajuda molt a situar visualment la trama de l’obra. L’entusiasme que mou la producció es veu en l’energia dels ballarins sobre l’escenari del Gran Teatre del Liceu. "Le Songe" és un viatge oníric i fantàstic a través de tres formes diferents d’entendre l’amor: el sofisticat, el fantàstic i el burlesc. Hi ha un gran treball en l’aspecte teatral, la diversitat de llenguatges es donen la mà en aquesta peça que ens parla sobre les formes d’estimar de tres grups d’éssers que bateguen de veritable vida en els seus moviments.
