Ja porto trenta anys treballant amb persones i cada vegada més tinc el convenciment que he trobat la fórmula, l’equació, per poder acostar-me a la sensació (només una sensació) de l’èxit personal, entès com l’equiparació de les expectatives de cadascú respecte de les coses que la vida ens va llançant. Surto d’una reunió plena de pessimisme -"el món està fatal; la feina, pitjor", "quines poques ganes de treballar", etcètera. Paraules i relacions tòxiques que han fet que em plantegés la possibilitat d’abandonar-ho tot i marxar a fer un curs d’ermità i retirar-me a Gisclareny (el poble més petit de Catalunya). Allà, amb tretze veïns més, a deixar passar els dies fins que tot plegat canviï. Però després d’aquesta primera trobada, tot passejant, arribo a una altra taula de reunió, aquesta més viscuda, a l’aire lliure i ja, per fi, asseguts dos interlocutors contents.
M’atanso al primer i l’abraço, l’aprecio, i li dono la mà al segon, l’acabo de conèixer. M’assec i demano un aigua amb gas i de seguida escolto tres paraules que em fan ser feliç, sentir-me poderós, la conversa m’atreu. Aquestes paraules són "talent", "motivació" i "il·lusió" i fan referència a l’esperit que els joves empresaris del nostre país han de mostrar davant de les adversitats que el moment actual ofereix. "-Hem de ser dinàmics, i apostar pel talent que tenim i això permetrà que trobem la motivació necessària per poder desenvolupar projectes amb il·lusió." Paraules aquestes d’un dels dos conversadors i que fan que ràpidament s’activin les meves oïdes, les meves hormones i les meves neurones.
Aquesta és l’actitud, aquesta és la fórmula màgica (que sí que existeix). Existeix una seqüència emocional que diu que les lamentacions, els renecs i el pessimisme no solucionen res i en canvi amb la il·lusió, la motivació i l’optimisme combinats amb talent, diria que sense talent també, les possibilitats d’obrir portes, generar valor, endegar projectes, ser positiu i trobar oportunitats són infinitament superiors a les visions tremendistes. Tots som conscients que les coses no s’han emmarcat en un pla de senzillesa i facilitat, és cert. Tots hem patit d’alguna manera aquesta tan anomenada crisi, tots hem fet algun canvi en els nostres hàbits, les nostres accions i valors. Tots hem tingut la sensació que alguna cosa no ha rutllat com ho havia de fer. Però alguns s’han instal·lat en aquest sofà del catastrofisme per trobar la manera de justificar un canvi en la manera de viure i sentir les coses. Altres no, altres tot i que també han rebut els avatars dels esdeveniments pensen que això ha estat només una part de la novel·la. L’altra part és la que et toca escriure a tu, a nosaltres, l’altra part depèn de com afrontarem el subjecte passiu, el que no podem controlar i com la banda activa de la història (la que projectem) pot decidir com volem que acabi aquest relat.
Els que aposten, com els meus bons acompanyants d’aquesta terrassa, pel talent la motivació i la il·lusió tenen a les seves mans un best seller exitós que porta per títol: "Sóc un guanyador". Els que contínuament queden immersos en l’actitud covarda i còmoda de donar les culpes als altres o a les coses de l’univers també tenen el seu llibre amb títol inclòs: "Aixeca’t i lluita".
* L’autor és coach advance life
