Estic convençut que tots els portaveus dels grups municipals de l’Ajuntament de Terrassa, cas de ser l’alcalde de la ciutat, haguéssim fet una conferència amb el pretext de retre comptes de l’acció de govern.
La gran majoria haguéssim apel·lat al diàleg entre els actors polítics, socials i econòmics, com a garant d’un millor futur per a Terrassa, allunyat de les disputes polítiques i ideològiques i, està clar, en benefici del ciutadà. Tots voldríem que la ciutat gravités sobre els eixos de la digitalització, la sostenibilitat, la prosperitat, els drets socials i una moderna estructuració territorial. Molt probablement, el contingut de la conferència de l’alcalde Vega el podríem subscriure la gran majoria dels grups municipals i de ciutadans, sobretot per la volguda i buscada transversalitat (la centralitat cotitza molt alt en la política actual…) i per l’obvietat dels plantejaments, una obvietat, però, mancada de definició en cap dels cinc eixos.
Però la conferència de l’alcalde, a les acaballes d’un mandat ple de turbulències polítiques, on la dimissió de l’alcalde Ballart a l’alcaldia i la seva sortida del PSC van provocar una remodelació de 2/3 parts de l’equip de govern, amaga una altra intencionalitat, la voluntat de reconduir les eleccions municipals del 2019 al terreny on li convé al PSC de Terrassa i a tots els PSC que encara governen a les ciutats i pobles de Catalunya.
A l’alcalde Vega, se li podria aplicar aquella dita castellana que diu que "sabe más el zorro por viejo que por zorro", dita que m’avanço a polir en aquest cas perquè ni és vell (deixem-ho en madur), però sí que és molt "zorro"… Tot sembla indicar que les eleccions municipals del 2019 ho seran en clau plebiscitària, és a dir que amb molta probabilitat el que es votarà a cada poble i a cada ciutat de Catalunya serà, per suposat, un projecte de ciutat, però també un projecte de país que voldrà precisament gravitar sobre l’acció dels ajuntaments per així col·laborar a refermar el camí encetat cap a la plena identitat i sobirania del poble català. I, és clar, en aquest escenari, el PSC pateix i molt, com a coautor principal de l’aplicació del 155 a Catalunya i perquè no ha estat capaç, per exemple, de condemnar la clara existència de presos polítics, agafant-se a pretexts surrealistes com que Amnistia Internacional no els ha qualificat com a tals, per després acabar suggerint en Pedro Sánchez una reforma del Codi Penal per tipificar la conducta de casos de rebel·lió pacífica, assumint d’aquesta manera que les accions dutes a terme pel govern processat pel Tribunal Suprem no estaven encabides ni en els delictes de rebel·lió i sedició actuals, i per tant, assumint sense cap mena de dubte la condició de presos per raons d’ideologia política. I aquesta qüestió, la dels presos polítics i exiliats, a Terrassa no és gens menor. En Josep Rull, un company de l’alcalde al Consistori durant molts anys, va estar un mes i escaig en presó preventiva l’any 2017, i en portarà dos ben aviat al 2018; en Lluís Puig porta més de mig any fora de Terrassa. En aquest temps, el PSC de Terrassa ha tingut l’oportunitat de condemnar l’existència d’un abús en la utilització per part de l’Estat espanyol del Codi Penal, i no n’ha estat capaç, no sabem si per mandat del propi PSOE o PSC o, el que seria molt pitjor, per la pròpia creença de l’alcalde i dels seus regidors; fa mal recordar que, quan s’havia de fer el ple d’investidura de novembre, alguns regidors socialistes i en Vega si que sortien a cantar a les 7.30…
És aquí on rau el veritable leitmotiv de la conferència; l’alcalde pretén no només surfejar l’any que li queda amb el màxim de pau, objectiu més que legítim que ja ha travat prou bé amb el pacte amb TeC, sinó que pretén fugir d’unes eleccions en clau plebiscitària on el PSC navegarà perdut per haver fulminat des de l’aplicació del 155 tots els valors de progrés i modernitat que l’havien caracteritzat abans que esclatés el procés català. Doncs no, alcalde, tots farem un acurat programa de ciutat on intentarem projectar una ciutat que engresqui els terrassencs, segur, però a les eleccions municipals del 2019, es votaran moltes coses més perquè així ho vol la gran majoria de la ciutadania; votarem república, i votarem el retorn dels exiliats i la llibertat dels presos, el retorn del Lluís i la llibertat del Josep.
* L’autor és portaveu de PDeCAT