En les adversitats, hi ha les oportunitats ! Que li ho preguntin al bon amic Jordi Dueso, ponent d’una xerrada impactant -aquest proppassat dilluns- al Centre Cultural de la nostra ciutat. S’emmarcava dins del cicle “90 minuts per viure” de la Fundació Antiga CaixaTerrassa. Justament el títol el configuraven les set primeres paraules del meu article. No va decebre cap dels nombrosos assistents. Ans al contrari, goso dir que van sortir amb una forta sotragada mental. En el meu cas, fins i tot, terriblement emocionat i esperançat.
És admirable que un xicot tetraplègic de 48 anys encoratgés la gent com ell ho va fer. Pateix aquesta discapacitat des que va tenir un accident de trànsit, als 17. Després de passar dos mesos immòbil a l’habitació 101 de l’hospital Vall d’Hebron, se’n va passar cinc més -fent rehabilitació- a l’Institut Guttmann. Evidentment, la vida li va fer un tomb brutal… I tan sols se li oferien dues vies de sortida: queixar-se o afrontar la crua realitat. En altres paraules, transcrivint literalment el que ell digué: “esquetitis” o pit i collons. A partir d’ací i veient-lo a hores d’ara, és evident per on es decantà…
…Mitjançant una forta dosi de “resiliència”, va fer front a tots els obstacles. El rerafons d’aquest mot tan rebuscat no indica altra cosa que combinar una doble simbiosi: la capacitat d’adaptar-se positivament a situacions adverses amb l’aprenentatge del coneixement. Amb exemples farcits d’ironia, que jalonaven tota la conferència, tingué l’èxit de mantenir viva la tensió i l’atenció dels oients. Ens va convèncer plenament que la pitjor barrera que ens pot deparar la vida és la mental. Totes les altres, malgrat que ens puguin semblar frontons insalvables, són a l’abast de l’individu afectat. Així de clar. Potser no és fàcil. No intentant-ho, però, de ben segur que serà del tot impossible. A més, hem de fer per activar l’hormona de l’oxitocina. Ell la bateja com la de les sinergies. Neuromodula els comportaments socials, la conducta parental i els patrons socials. Cal arriscar, gosar, provar, caure i aixecar-se, llistar, visualitzar, posar-hi actitud i carregar piles. Perquè no hi ha casualitats sinó causalitats.
Com a cloenda i resum -igual com va fer en Jordi- em prenc la llicència de suggerir l’enllaç telemàtic d’un vídeo acollonant. Explica la història d’en Rick Hoyt i parla per si sol: https://m.youtube.com/ watch? v=Adubrj3yya8
