Que l’habitatge de lloguer a Terrassa està pujant ho sabem des de fa temps. En el primer trimestre del 2018 la mitjana del preu de lloguer estava en 755 euros/mes, un increment del 6% respecte a un any abans. Si tenim en compte que el recomanable és no dedicar més del 30% dels teus ingressos mensuals a l’habitatge, l’anterior suposa que solament viuen folgadament de lloguer els que guanyen més de 2.500 euros/mes. Qui guanya això?
El parc d’habitatge públic de lloguer a Terrassa és insignificant i per això no és capaç de fer baixar el preu de l’habitatge lliure. Es va construir VPO de venda, però no es va preveure la necessitat de lloguer social. Ara ens trobem amb la bombolla del lloguer. Què fer?
El fàcil és fer un brindis al sol i dir que l’Ajuntament expropiarà pisos i posarà multes als bancs. És fàcil dir-ho, però quants pisos hauran estat expropiats abans de maig de 2019? Això sense oblidar que les expropiacions són temporals, cal fixar un preu just i el pis ha de ser habitable per a qui hi entri a viure. I tot això sabent que al cap de 10 anys el pis tornarà al banc, en millors condicions que quan el va donar: l’Ajuntament ho pagarà tot i al final el pis tornarà al banc. No ho veig clar, la veritat. Multar? Quantes multes s’han cobrat? La finalitat de les multes no és recaptar, sinó alliberar pisos. Si veiem que les multes no han servit per a aquesta fi, de què serveixen llavors?
Significa l’anterior que no hi ha gens a fer? No, hi ha mesures factibles:
Comprar pisos. És el més factible: sense haver de construir, l’Ajuntament adquireix pisos que els bancs no volen. Des de la UE, a través del Banc Europeu d’Inversions, és factible. I no, no és rescatar dues vegades la banca, és adquirir uns béns que, d’una altra manera, adquirirà un tercer, probablement un fons d’inversió.
En poques operacions, el municipi podria adquirir grans paquets d’habitatge que destinaria a lloguer social.
Construir habitatge de lloguer social. En algun moment caldrà tornar a construir habitatge social de lloguer, però l’Ajuntament no pot estar sol: tant la UE com el Govern d’Espanya i la Generalitat han de mullar-se. Terrassa té sòl de titularitat municipal i és en aquest espai, amb la col·laboració d’entitats del tercer sector i fundacions, on pot realitzar-se un treball de futur.
Activar la borsa de lloguer social de l’Ajuntament. A Terrassa hi ha prop de 10.000 habitatges buits propietat de particulars. La seva casuística és diversa, però només que se’n mobilitzés un 10% a través de l’Ajuntament aconseguiríem fer un tomb a la situació.
I, a nivell nacional, modificar la LAU i allargar el període de lloguer de 3 a 5 anys és també una mesura necessària que donarà estabilitat a les famílies evitant canvis bruscs en les condicions econòmiques dels lloguers.
Excepte l’última, les mesures anteriors, les pot dur a terme l’Ajuntament; algunes tindrien resultats a curt termini i, sobretot, ni creen falses expectatives entre els qui ho estan passant malament ni suposen ficar-nos en un embolic judicial que no porta enlloc.
Des que estem a l’Ajuntament Ciutadans ha fet dels problemes reals de la ciutadania de Terrassa la nostra prioritat. Per aquest camí seguirem.
* L’autor és regidor del Grup Municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Terrassa
