Dues dones treballadores de la Terrassa tèxtil de principis del segle XX. Les actrius Alba Valldaura i Susana Borderia donen vida a aquest cabaret modernista pintat de reivindicació feminista. Amb els elements del mim, el clown i el bufó les dues actrius construeixen un espectacle envoltant, sensual i divertit. Hi ha en el fons de les cançons seleccionades una recerca de la identitat femenina. El que fa que l’espectacle sigui tan vital és l’enginy de les dues actrius que juguen al pallasso llest i al ximple, a la dona alta i a la baixa, una andalusa i una catalana, la seductora i la maldestra, la triomfadora i la fracassada. Els dos pols oposats del teatre i de la vida i sempre amb la tendresa i la sensualitat del cabaret canalla.
La Mari carregada de fills i marits morts per accidents laborals, i la Montserrat soltera per vestir sants, que treballa de noia de servir a casa bona; les copetes d’aigua del Carme les animen per fer-se cabareteres. Somien ser Sarah Bernhardt (1844-1923) i en comptes d’actuar en la Comédie-Française somien amb trepitjar les taules del Gran Teatre del Liceu. La Mari és una andalusa vinguda a Catalunya a treballar amb molta gràcia que dóna un repàs a les cançons de tota una època començant fent un tribut a Estrellita Castro i al compositor Ramón Perelló (1903-1978) amb "Mi jaca". Les dues es llancen a galopar no camí de Jerez sinó camí de la rebel·lió davant les circumstàncies donades a les seves vides. Alba i Susana es mostren àgils, divertides, profundes, emocionants i esplèndides en aquest joc d’estirar la realitat com ho fa el Tricicle o les cabareteres del Paral·lel. Trencades les cadenes que les tenien lligades es llancen a lluitar pels seus drets com a dones com a cavall al galop pel pendent del riure i l’humor.
"Cabaret modernista" és una comèdia molt divertida amb escenes embogides. Un cop deslliurades es llancen al ritme de Benny Goodman "Sing, Sing, Sing (with a swing)" emprada en múltiples bandes sonores i obres de teatre i musicals. No podia faltar la tradició cabaretera gamberra catalana amb un homenatge a la Guillermina Motta amb "Remena, nena". La Maria Montserrat, per tal de fer arribar l’amor, fa un delirant diàleg interactuant amb el públic, mentre canta "Fumando espero", com Sarita Montiel. En aquesta crònica sentimental el costat murri ve de la cançó "El cordó del meu cosset", d’Antoñita Moreno, quan les dues cabareteres es fiquen del tot el públic a la butxaca. "Cabaret modernista" és un espectacle fresc sobre l’amistat de dues dones en què no falta la presència de la Liza Minnelli amb el seu "Money, money", de "Cabaret". Aquestes dues antiheroïnes com dues gotes sortides d’una pel·lícula de cinema mut de Charlie Chaplin o Buster Keaton acaben tornant al principi de l’espectacle amb un homenatge a Marifé de Triana amb "La lloba" en un espectacle rodó que fa que el públic es deixi portar, entre riallada i riallada, per les peripècies d’aquestes dues amigues, aquests dos diamants en brut, aquestes dues vedets, aquestes dues ballarines de "El llac dels cignes", que sembla que no estiguessin en el Cor Vell, sinó en el paral·lel barceloní, al mateix Molino.
"Cabaret modernista" és un espectacle fresc sobre l’amistat de dues dones
