Segons diuen els que saben d’economia, estem immersos en el desmantellament de la societat del benestar, m’agrada aquest concepte: benestar. Es defineix d’una manera subjectiva com aquell conjunt de coses necessàries per viure bé, però és justament aquí a on jo penso que molts de nosaltres no tenim les coses clares. Viure bé sovint es relaciona amb tenir moltes coses, necessàries (habitatge, aliments…) i no tan necessàries (viatges, cotxes, tecnologia…). Penso que hem situat el llindar del benestar en un eix de materialisme massa egoista i associem viure bé amb tenir de tot i bo. De ben segur, viure bé té molt a veure amb la quantitat de comoditats que ens envolten, comoditats que tenen un cost (diners) que són ineludiblement importants per viure.
Però, un cop feta l’exaltació de la riquesa, d’allò material, cal fer una profunda reflexió al voltant del concepte benestar. Confondre valor i preu, valorar la gent pel que tenen i no pel que són i encasellar les persones per la seva posició socioeconòmica demostra una gran ignorància respecte del veritable sentit del benestar.
El benestar dels homes i les dones s’ha de vincular al creixement personal propi, a aquells que amb més o menys riqueses són capaços de sentir-se bé amb ells mateixos i amb els que els envolten. L’equilibri interior que tots volem tenir per poder caminar per la vida tranquil·lament, en pau, amb benestar. Tenir més coses no ens farà més feliços, no ens proporcionarà més benestar, en tot cas el que ens donarà és més comoditat en la gestió del dia a dia, en la logística quotidiana, però això no és cap garantia d’assolir un estat més passible, la veritable troballa té a veure amb trobar el punt d’harmonia que ens proporciona la satisfacció del que ens agrada per viure i el que la vida ens ofereix. Només hem de pensar en el privilegi que tenim de poder caminar, davant dels que es troben impedits, de veure el sol front als que no ho poden fer, de poder gaudir d’una bona llesca de pa en comparació amb els que passen gana i gaudir d’una manera plena del fet de viure. Benestar és igual a equilibri i la balança té dos plats en el seu engranatge, en un cal situar les persones, moments, situacions, fets, sentiments, emocions que ens fan ser uns privilegiats i a l’altre deixarem que el decurs de la vida ens vagi llançant allò que haurem d’assumir. En la mesura que tingui el control dels dos platets aconseguiré tenir més o menys benestar.
Diuen que no és més ric qui més té sinó qui menys necessita, i des d’una visió extremadament humanista la veritable riquesa es troba a acceptar, amb moderació, qui som i sense fer cap mena de renúncia a possibles millores de la nostra fugaç vida.
La gent més "rica" que coneixem no són precisament aquells que disposen de més diners en el seu compte corrent, ans al contrari. La riquesa del gènere humà rau en la capacitat de gaudir de totes i cadascuna de les coses que ens toca viure, sentint-nos cofois del que la vida ens ha ofert. Sempre trobarem gent que tenen més que nosaltres, però també trobarem sense gaire esforç un bon grup d’individus que tenen menys que nosaltres i fins i tot res.
Sigueu feliços amb totes les coses bones que us envolten i canvieu el que no us agrada, lluiteu per ser més rics i deixeu els diners per a aquells que volen continuar sent pobres.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
