Dimecres passat, 9 de maig, dedicàvem el dia a Europa. L’escriptor Italo Calvino ens parlava en el llibre "Les ciutats invisibles" de realitats urbanes que no existeixen, de ciutats que mai arriben a ser-ho del tot, de les relacions entre els seus habitants i de mirar el nostre entorn amb ulls curiosos per observar detalls que altres no poden veure. Europa, ni ara ni mai, es pot entendre sense les ciutats. Les ciutats han vist néixer i créixer el comerç, la cultura, les universitats, el sentiment democràtic i, com no, les persones! Però potser encara no tenim clar del tot que les polítiques europees s’han de fonamentar en les locals, i que les ciutats no poden ser un convidat de pedra.
Aquesta setmana, la ciutat de Terrassa ha estat present a Brussel·les al llançament de la campanya Cities4Europe, promoguda per la xarxa Eurocities, a tot just un any vista de les eleccions al Parlament Europeu de 2019. Cal que intentem canviar la forma en què es fa la política a Europa. Cal reconstruir Europa des de les ciutats i des de la ciutadania, entesa no com un ens abstracte, sinó com un conjunt de persones involucrades en el procés de presa de decisions. Cal escoltar el món local, apoderar, empoderar (paraules de moda, sí, però molt importants) la mateixa democràcia amb una major implicació ciutadana i amb un major rol de les ciutats. Com fer-ho? En el cas de Terrassa, per exemple, ens hem adherit a una campanya, juntament amb vuitanta ciutats, per donar visibilitat a iniciatives locals que tenen a veure amb la ciutadania i amb la idea de foment del sentiment d’un futur comú a Europa, tot i que ens topem amb una realitat (Brexit, crisi dels refugiats, populismes) farcida d’euroescepticisme.
S’ha de superar aquesta crisi de desconfiança amb fets. Els ajuntaments tenim la clau per promoure un vincle directe entre ciutadania i representants polítics, però també som el nexe directe entre les necessitats reals i Europa. Comptem amb instruments que ens permeten trepitjar la ciutat cada dia, però també és cert (tal com reivindiquem a fòrums com els d’Eurocities) que hem de poder comptar amb accés directe a fons europeus. Des de les ciutats, reclamem un paper actiu en les polítiques de cohesió europees, i més tenint en compte l’anunci de retallades de fons comunitaris. Hem de potenciar i aprofitar les eines de comunicació amb què comptem en l’era digital. Hem d’enfocar-nos vers una població jove, tenint en compte que quatre de cada deu europeus tenen menys de 35 anys. Hem de lluitar contra la pèrdua de confiança tenyida d’alguns tocs de populisme que ens toca viure. Hem de, en definitiva, entendre les ciutats com a bressol de la qualitat i la cultura democràtiques. Un dels criteris que han de definir la nostra tasca com a Ajuntament és el d’enfortir el posicionament internacional de la ciutat amb una interlocució directa amb la ciutadania. En les pròximes eleccions al Parlament Europeu creiem que el rol de les ciutats ha de ser essencial a l’hora d’enfortir relacions i influir en les necessitats vinculades a la política de cohesió comunitària, tenir visibilitat i protagonisme alhora d’encarar reptes com les migracions, el canvi climàtic i el demogràfic, l’atur o la transició energètica.
Volem que les eleccions europees de 2019 es visquin en clau local per alinear recursos amb l’objectiu de reforçar el compromís de la ciutadania aconseguint que els interessos locals tinguin veu al Parlament Europeu. Des del Comitè Europeu de les Regions, per exemple, es treballa perquè la legislació europea repercuteixi directament en les regions i les ciutats i s’aposta per una campanya europea deslocalitzada, amb les ciutats convertides en ambaixadores del canvi.
No podem restar invisibles a l’hora de debatre i buscar solucions a temàtiques com, entre d’altres, la pobresa extrema, el canvi climàtic, el consum ètic, una educació de qualitat, un creixement econòmic sostenible, en definitiva, aconseguir que les ciutats siguin espais inclusius, segurs i resilients dels canvis necessaris. Així, aquelles ciutats invisibles i que calia imaginar de Calvino potser prendran forma. La forma que nosaltres vulguem.
* L’autor és primer tinent d’alcalde de l’Àrea de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat
