Feina feta, consell dat." El text d’aquest nou adagi em volta pel cap cada dia. Sobretot quan acabo d’enviar la columna de l’endemà. Em sento alleugerit un cop he triat i bastit el tema. Arribo a convèncer-me que aconseguiré l’interès del lector, provocant la seva reflexió serena. Àdhuc en el supòsit que aquell pugui no estar pas a favor del contingut. No cerco precisament l’aplaudiment fàcil o que forçosament hagi de pensar igual que jo. Només pretenc generar la seva anàlisi personal tranquil·la i coherent envers una teoria madurada abans, després de decidir-la i desenvolupar-la adientment. Acabo de passar deu dies en una zona d’alta muntanya i en torno ben oxigenat. He gaudit de pau, silenci, natura, moments de lleure i -fins i tot- de mala connexió telemàtica. De tant en tant, va força bé, fet que agraeixo íntimament. He pogut abstreure’m d’una mena d’addicció/esclavatge malaltís. Sabent que acostumo a tibar molt del costumari català, m’hauria costat ben poc fer-ho amb el refrany que proclama allò que "pel maig, cada dia un raig ". Se m’ha ocorregut, però, que acabem d’encetar el mes, sent alhora l’anomenat "mes de les flors" o d’un munt de verges que emplenen el calendari.
Ahir (dia 2), els madrilenys celebraven la Mare de Déu de l’Almudena, patrona de la comunitat autònoma. El 4, s’escau la d’Araceli i el 8, la de Maria-mitjancera. Arribant al dia 13, en tenim un parell, d’una tacada: la de Fàtima i la dels Desemparats (una festa mòbil, ubicada al segon diumenge de maig). Per raons d’una Pasqua molt avançada, enguany ha quedat fora de maig -per tan sols dos dies- una altra festa mòbil: la de la Mare de Déu del Camino (se celebra el cinquè diumenge de Pasqua, que ha correspost al vint-i-nou d’abril). El 14, la Mare de Déu de l’Alba. Sense passar per alt -el dia 21- la "del Rocío". Finalment, el 24, els salesians i salesianes festegen Maria Auxiliadora, la seva patrona. N’hi ha, doncs, per triar i remenar. Algú em retraurà que parlar d’aquesta qüestió correspon, més aviat, al clergat. Com que l’Església la formem tots, convido el lector que faci un petit estop. Com he pogut fer jo mateix aquests darrers dies. Des d’una pausa profunda, tant de bo que -amb fe o sense- trobi elements i motius d’encís i repte vital!
