Els esdeveniments que marquen la vida política, social i econòmica dels últims mesos a Espanya i més dràsticament a Catalunya i que tenen orígens més llunyans, no són una bona herència pels nostres nens i adolescents que avui és preparen per a construir un futur extraordinàriament dinàmic, de forts condicionants tecnològics i que exigirà com a pal de paller la construcció de valors que aportin consistència ètica als nous continguts que es desenvoluparan. Nosaltres, els seus tutors educatius, estem sent un referent perquè ells puguin assumir les exigències que això els suposarà?
Deia ja fa uns quants anys un grup d’experts de la UNESCO, que la complexitat i les dinàmiques de canvi accelerats que defineixen les societats modernes, fan que la família i l’escola restin ja insuficients per cobrir les exigències educatives que requeriran les exigències a les que hauran de respondre les noves generacions. Deien aquets experts- que s’incorpori la societat civil com una nova font d’entrenaments de competències, capacitats i valors, necessaris per a poder gestionar els successius entorns de complexitat que seran inestables i trencadors.
En aquest sentit, hem de lamentar que la nostra manera d’afrontar els reptes i conflictes que hem creat no són un referent il·lusionant, capaç de generar credibilitat i confiança en els nostres hereus socials.
Ens haurien de preocupar les imatges que els nostres nens i adolescents graven en la seva ment com conseqüència de les vivències dels fets de la nostra realitat a la que tenen accés.
Evidentment el que ells capten des del seu limitat àmbit de comprensió es poc alentidor. Han vist aquest estiu persones mortes sobre el terra de la Rambla de Barcelona a causa d’un atac terrorista perpetrat per joves d’aquí.
Si això fos poc, el dia 1 d’octubre pogueren observar a la tele la imatge de policies donant cops de porra amb ràbia a gent pacifica pel simple fet d’anar a votar. Veieren persones grans ferides i tirades per terra amb un acarnissament deshumanitzat. Semblava la materialització de la consigna "a por ellos!!" que alguns energúmens sense consciencia cívica ja havien expressat abans. en altres indrets. A més, han vist escoles com llocs de votació i poden saber que alguns professors han estat cridats a declarar per jutges per haver comentat críticament els fets.
El relat agafa dramatisme amb l’empresonament del polítics independentistes, en situació preventiva, sense judici i lluny del seu entorn familiar. Aquest situació també e coneguda per ells per la reiteració informativa. Aquí es produeix una situació especial: Hi ha nens i adolescents amb percepcions oposades de la situació en el seu entorn familiar, i es lògic que els sentiments i les emocions implicades en els fets dificultin un bon enteniment entre uns i altres.. I inclús d’aquí a uns anys, si no hem sabut tancar bé ara les ferides, poden seguir sent costoses les aliances per sumar i obrir horitzons nous en la construcció del futur en comú.
A l’hora reflexionar sobre posicions maximalistes, difícilment viables actualment. La intel·ligència esta en saber trobar el ritme i el temps per a fer possible cada objectiu.
Cal, òbviament erradicar la corrupció de costos milionaris, que galopa a gran escala.
És urgent entrenar espais de diàleg, de convivència harmònica, de saber convertir la diversitat en un factor enriquidor i no en un impediment que separa.
És des d’aquests principis que es pot crear una societat educadora com reclamava las UNESCO. I ajudar als nens i adolescents que s’estan formant, a construir un món millor, ric d’oportunitats, fent-se capaços d’afrontar amb èxit, els reptes i exigències que els nous recursos tecnològics de la 4ª Revolució Industrial i el món global requeriran. Finalment, pot ser estimulant reflexionar, en una afirmació que Barak Obama feia als alumnes d’una universitat dels EEUU : " Allò de bo que tenim dins nostre, és més fort que el que tenim de dolent, el que ens uneix té més força que allò que ens separa". I afegia: "mireu d’experimentar-ho en les vostres relacions".
També seria assumible l’altra frase famosa d’Obama: "Yes We Can": sí es pot.
* L’autor és director Aula Actual de CONFAFC
