Opinió

Norman Foster ressona

Amb la crisi de la totxana, aquests darrers vuit o nou anys, l’arquitectura ha anat bastant a menys. Malgrat tot, darrerament emergeix amb força la figura d’en Norman Foster. Sense tenir-hi res a veure, resulta que fou el pare de la Ciutat de la Justícia de Madrid (amb totes les martingales del govern de la "florero" Espe Aguirre)… Ja es veurà com acaba aquest merder.

No tindria prou espai per enumerar l’estol d’obres genials que duen la seva signatura. Entre elles, la restauració del Reichstag (Berlín), el celler Portia (Gumiel de Izán-Ribera del Duero), l’aeroport de Hong Kong, el metro de Bilbao, el Hearst Tower (Nova York), el Nou Wembley Stadium (Londres), la Torre de Collserola, el Pont del Millennium Bridge (Londres), la Torre Cepsa (Madrid), el Metropolitan Building (Varsòvia), l’Expo MRT Station (Singapur), l’Ajuntament de l’àrea metropolitana (Londres) i un llarg etcètera.

Ara, gairebé tots els projectes d’aquest geni emblemàtic de l’arquitectura duen un marcat segell industrial, ja que fan servir -en els edificis- elements repetits moltes vegades, essent fabricats en llocs allunyats de l’obra. A la primeria de la seva carrera, ens oferia un estil massa tècnic: el que els anglosaxons bategen com a "High-tech".

A més a més, se’l reconeix per infinitat de títols i guardons: el "Sir" del govern britànic (1990), el premi Pritzker (1999) i el Príncep d’Astúries (2008), entre d’altres. Fa més de quaranta anys que es dedica a la seva gran passió professional. Val a dir que el seu estudi té delegacions repartides arreu de tot el món (Londres, Madrid, Nova York, Abu Dhabi i Hong Kong), amb uns mil dos-cents empleats. Déu n’hi do! És tot un geni.

Tangencialment, molts espanyols també el recorden en haver-se casat -en segones núpcies- amb la sexòloga i professora universitària Elena Ochoa, presentadora del programa "Hablemos de sexo", a TVE, l’any 1990. Deixant de banda connotacions més pròpies del món dels paparazzis i les revistes del cor, és evident que som davant d’un autèntic crac.

Tant de bo que aquesta carrera tècnica prengui nova embranzida en el nostre món universitari! El referent de la seva figura ens hi convida.

To Top