Avui fem festa grossa. Al breu text d’una sardana, s’hi condensa l’essència i la devoció del nostre poble: "Té la nostra terra la muntanya que l’enveja tot el món. És la Moreneta la fe del poble català, l’estel del seu camí, l’afany dels seus amors". Tot el rocam de la muntanya de Montserrat embolcalla la senyora que ens protegeix des de sempre.
Amb bella poesia, Mossèn Cinto Verdaguer ens la pintà encisadorament: "Moreneta en sou / és que el Sol vos toca, / és que us toca el Sol / lo Sol de la Glòria. / Moreneta en sou / moreneta i rossa… Per besar-li els peus / Llobregat s’acosta / i al veure’ls tan purs /s’atura en sa vora / besa el setial / lo besa i se’n torna"… Quina fondària més íntima! Encara més, un altre poeta ben nostre (en Joan Maragall) ho refermà amb rotunditat: "Jo no sé què teniu… que us estimo tant, muntanyes". La màgia dels seus cims és més que acollonant. Tot l’entorn et subjuga, et transforma, et nodreix, t’obnubila, t’atrapa, et sedueix, et sotragueja, et fa somiar, t’aporta pau, t’indueix a la meditació… És massa!
La verge de Montserrat també fou "mare de Déu trobada". La imatge, la localitzaren uns pastors, l’any 880. S’ocultaven en llocs rebuscats, arran de la invasió sarraïna: coves, escletxes rocoses, avencs, la copa d’un arbre o la sorra d’un rierol, per evitar la por que poguessin ésser profanades i cremades per l’odi d’uns eixelebrats.
Pel que fa al color del rostre, la teoria és àmplia. Àdhuc contrària a l’adjectiu de moreneta. Probablement, té a veure amb el fet d’haver estat allunyada del contacte de la llum solar. Sense oblidar l’ús del vernís (per tal de conservar la fusta) i el fum dels ciris i les espelmes del cambril. La triple combinació d’aquests elements ho explicaria tot.
"Amb vostre nom comença nostra història / i és Montserrat el nostre Sinaí / Sigueu per tots l’escala de la glòria / eixos penyals coberts de romaní. / Rosa d’abril, Morena de la serra / de Montserrat estel / il·lumineu la catalana terra / guieu-nos cap al cel."
Per cloure, felicito afectuosament totes les persones que porten aquest nom tan bonic. Que, per molts anys, gaudiu d’un jorn ben joliu!
