En poques hores han passat en aquest país dues coses de gran repercussió i transcendència. Per un costat han augmentat exponencialment les vendes d’una marca de cremes per a la millora i conservació del cutis. Per una altra podria haver quedat tipificat el delicte de fur com un error involuntari. Dues grans novetats que ens distreuen d’allò més i alimenten de surrealisme el mapa de la política, l’extravagància i la corrupció d’aquest país. De les cremes facials no us diré més cosa però dels errors involuntaris de trobar-te coses al bolso sense adonar-te’n sí que em suggereix algun comentari. Sembla ser que Espanya es posiciona entre els països on hi ha més robatoris en les àrees comercials. La gent agafa coses sense pagar que la majoria de les vegades no necessita. Un vici, una malaltia o ganes, senzillament, d’estalviar-te uns calerons. Compte amb justificar determinades accions perquè llavors entrem en un joc molt perillós i també molt practicat en aquest país. Fer la volta a la situació i que el culpable esdevingui víctima. Quants ciclistes cal eliminar per anar a la presó? Amb quina facilitat ens desviem del tema i considerem l’infractor com a persona malalta, inestable i mentalment descoordinada. Hores d’ara, les xarxes van plenes d’impressionats tractats sobre cleptomania i personatges furtius que requereixen tractament i compassió. Vivim uns temps d’una malaltissa immediatesa on els tractats i les conclusions suren sense parar. A veure si al pobre vigilant encara li buscaran les pessigolles sis o set anys després.
Quan la dependenta del forn s’equivoca i et torna més diners del compte, què cal fer? Quan coneixes en un creuer un matrimoni que es manifesta obertament depredador de cendrers, barnussos i tovalloles, com has d’actuar? Quan a la sortida d’unes runes arqueològiques t’ofereixen peces originals a bon preu, quina ha de ser la teva resposta? Quan arriba la temptació d’enganyar el professor amb un suposat treball original i que porta temps penjat a la xarxa, quina decisió s’ha de prendre? Aquestes i d’altres preguntes tenen el seu solucionari. Segur que vostè, amic lector, i un servidor coincidim amb les respostes. Però depèn de cadascú i segons quin sigui el resultat ens poden oferir una idea aproximada del nivell ètic i cívic que viu i respira la nostra societat. Encara hi ha gent que pensa que el principal repte d’un estudiant és saber copiar i el del viatger, saber fer anar els dits enmig de la confusió dins les botigues de souvenirs. Sembla que, fins i tot, hi ha campionats a veure qui la fa més grossa. Us encoratjo que no dubteu mai a seguir al costat dels que paguen i retornen el que no és seu. No us deixeu portar mai per la temptació dels errors involuntaris encara que no us hi jugueu ni càrrecs ni poltrones. La dignitat és el que compta.
