La nostra societat segueix presentant rivets de fortes desigualtats socials. Sense filar gaire prim, aplico l’expressió “anar lluny d’osques” a la classe política governant. Cada dia que passa demostra més que no sap on té la mà dreta. El desencís de molta gent va “in crescendo”. Heus ací uns quants temes on no semblen donar la talla: gestió de pensions, incoherència a l’hora de minvar l’atur, variabilitat en qüestions educatives, inexistència de mesures per reduir prou el dèficit públic, inacció en una orientació adient del parc d’habitatges, etcètera.
…Entrant en aquest darrer punt, hi ha una estadística que els hauria de remoure el seient: en tan sols deu anys, el parc de cases i pisos de lloguer ha passat -per art de màgia- del set al vint per cent. Raó de més per qüestionar-se’n el rerafons, adoptant mesures amb perspectiva, d’acord amb els esquemes parits ja a la pròpia Constitució.
La primera bombolla immobiliària produí un “cataclisme” al sector financer del país. De manera paral·lela, els tipus d’interès (actius i passius) han caigut a mínims històrics. De tota manera, podríem arrufar el nas ensumant una segona tongada al mateix indret. Tal vegada el capital de grans fortunes privades i els tripijocs/martingales dels anomenats “fons voltor” generen alces de preus sospitoses. És ací on em sembla entreveure cert “passotisme” per part dels responsables de l’entrellat, regulant-ne els terratrèmols. El jovent que vol independitzar-se cada cop ho té més magre. En aquesta perspectiva, convindria considerar -sí o sí- el que sembla una progressiva i lenta convergència envers mitjanes d’altres països europeus. En concret, a la “locomotora” Deutchsland, parlem d’uns percentatges entorn del cinquanta per cent. Ací, no perdem de vista que la mitjana del deute dels llogaters morosos al nostre país ultrapassa els sis mil euros. Davant del panorama, no és gens “normal” que tant el govern central com l’autonòmic es creuin de braços, no fent gairebé res. De miracles, no n’hi ha i el flabiol no sona pas per casualitat. Els problemes s’han d’afrontar amb rigor.
L’elevada rendibilitat del lloguer dispara exponencialment els preus. És molt demanar, doncs, que mitjançant llei o reial decret les autoritats regulin aquest fet?
