Vivim enmig del soroll. No ens deixa de seguir durant les vint-i-quatre hores del dia. És com la nostra ombra, ens persegueix permanentment arreu. No ens deixa tranquils cap moment. Es manifesta de tres formes -acústica, visual i mental-, cadascuna de les quals ens pertorba i contamina el nostre cos i la nostra ment. Així com parlem de contaminació de l’aire perquè agents químics, per exemple, li han transmès gèrmens o substàncies nocives per a la salut, així també podem expressar que l’excés de soroll acústic, visual o mental ens contamina i és perjudicial per a la nostra salut física i psíquica.
Camino per una ciutat un matí o una tarda qualsevol. Soroll forts i estridents m’envolten, és impossible fugir-ne: cotxes, camions, autocars, autobusos, motos, botzines, sirenes -policia, ambulàncies, bombers. Augmenten els decibels en topar-me amb obres urbanes i de la construcció: grues, màquines perforadores, que metrallen sorolls, percudeixen el timpà i ressonen en el cervell. Aquesta mena de sorolls acústics estridents que sobrepassen els llindars auditius de l’ésser humà distorsionen la percepció de la realitat del medi urbà i causen, per tant, contaminació acústica.
Els sorolls acústics són percebuts pel sentit de l’oïda, però hi ha una altra classe de sorolls, anàlogament parlant, que es perceben pel sentit de la vista. És la contaminació visual causada per tot allò que està en el paisatge natural i urbà que molesta la vista, que el cervell no pot assimilar i que genera estrès visual: grafits urbans, que embruten i enlletgeixen les façanes, els munts de brossa exposats a l’espai públic, exèrcits d’antenes parabòliques plantats a les teulades i terrasses, senyals de tràfic apinyats vora de les rotondes i cruïlles, que en comptes d’assenyalar distreuen… A tot això cal afegir la contaminació lumínica al vespre amb les incomptables i seductores tanques publicitàries.
El soroll mental és, tal vegada, el que produeix més sofriment. El soroll que produeixen les xarxes socials, sobretot el mòbil amb totes les aplicacions disponibles, fa que la vida de moltes persones sigui una mica més difícil, necessiten estar permanentment connectades a les xarxes, ja que desconnectar és per a elles experimentar ansietat, sentir solitud. Tota la informació que el nostre cervell rep des del naixement a través de la nostra educació, de les ideologies, dels valors i creences acumulats, dels mitjans tecnològics, de les notícies falses…, genera molt soroll mental. La ment és un continu fluir de pensaments, molts dels quals són contaminats, que no paren de preocupar-nos i generen sentiments, emocions i comportaments que distorsionen la realitat. "La gent no es pertorba pels esdeveniments, sinó per l’opinió que té sobre ells" (Epictet). Davant de la nostra societat tecnològica sembla que qui sobra és el silenci. El món de la tecnologia vol soroll; per tant, foragita el silenci. Els amos del "Gran Germà" han decidit que tothom estigui ocupat, però distret -"l’home s’endinsa en la multitud per tal d’ofegar el clamor del seu propi silenci" (Tagore). Segurament el silenci és un perill per als seus interessos, ja que convida a la reflexió -"els rius més profunds són sempre els més silenciosos"-, és font de creativitat, genera autonomia en el pensar i és aliment per a la conversa -"és millor ser rei del teu silenci que no pas esclau de les teves paraules" (Shakespeare). Enmig del gran soroll hom pot construir dintre seu un petit oasi, un espai de silenci per tal de trobar la tranquil·litat, la serenor, l’harmonia perdudes pels embats dels sorolls, acústic, visual i mental. Quan hom resta en silenci escolta la veu d’un mateix, escolta les idees que flueixen pel cap, es va adonant de quines idees i emocions hi ha contaminades… Es va descobrint a si mateix.
* L’autor és filòsof
