Dels meus set anys a Suïssa, conservo l’admiració per la senzillesa i proximitat de les administracions, totes elles presidides per l’austeritat i l’eficàcia, de manera que han aconseguit uns resultats envejables, model a seguir per tots els països, amb tendències federalistes.
Aquí, hem construït un Estat autonomista, amb anhels federalistes, per part del partit socialista, però lluny, encara, d’assolir-lo. Fruit d’aquestes mitges tintes, és l’excés d’administracions que patim, i que fan especialment lents i costosos tots els tràmits privats i públics.
Estar al capdavant d’una administració, com la local, suposa tenir en el cap quins tràmits i gestions s’han de fer per a cada cas, en concret. La feina no és fàcil, i puc assegurar que a més a més és molt lenta i enrevessada d’entendre pels no experts. Si a Suïssa tenen tres nivells d’administració, molt clars, molt ben definits i finançats, aquí la realitat és totalment diferent.
En aquests anys de democràcia, hem encaixat noves administracions, sense suprimir-ne cap, d’aquí l’encariment de l’àmbit públic i sobretot l’increment de la seva complexitat. Tenim, en primer lloc, l’administració local, representada pels ajuntaments. En segon lloc, els consells comarcals, immersos en un entremig entre petits parlaments territorials i mancomunitats de serveis. En un tercer lloc, posem-hi les diputacions, com a organismes d’ajuda als municipis i consells comarcals, fonamentals per finançar alguns projectes, en uns moments en què la Generalitat no en té ni cinc.
I, així, arribem a un quart nivell, amb la Generalitat, que ha assumit moltes competències quan li ha semblat, però no acaba de funcionar com caldria. Bé, de fet, ara ni així, perquè estem a l’espera de veure si els partits independentistes es posen d’acord o no, però, en temps normals, de la Generalitat, en depenen competències essencials per al funcionament dels ajuntaments i del país, en general, de manera que l’agilitat i eficàcia haurien de ser la seva carta de presentació. He de dir que està molt lluny d’aconseguir-ho. S’ha convertit en una eina poc àgil i altament burocratitzada, amb tendència a una certa prepotència, vers la resta d’administracions.
I finalment arribem al govern central, amb competències d’alt nivell, però que afecten poc el dia a dia dels ajuntaments, a no ser dels més grans, quan en el seu territori hi ha infraestructures, equipaments o serveis que en depenen. A la resta del territori, l’acció del govern central és pràcticament nul·la.
El problema principal d’aquest excés d’administracions és la complexitat de la feina diària, i la resolució de temes, i és que a la complexitat s’afegeixen la precarietat i la transitorietat de les legislacions vigents. Si a Suïssa és habitual i normal legislar per a terminis de vint o trenta anys, aquí la vida de les lleis és efímera, com en pocs altres llocs del món. Sembla com si cada conseller/a d’Ensenyament vulgui passar a la història amb grans novetats, i grans canvis.
El mateix vol fer el de Territori, del qual depenen lleis tan vitals com les d’urbanisme, paisatge, vies de comunicació, etcètera. O el d’Agricultura o el de Medi Ambient, i així tots i cadascun dels membres del Consell Executiu.
Cosa semblant volen fer per la seva banda els membres del govern central, de manera que, als canvis a Catalunya, se’ns hi afegeixen els canvis a nivell estatal…, en una roda diabòlica de canvis constants i substitucions de normatives per altres, de manera que quan una ha estat coneguda i adoptada ha de ser ja substituïda, o modificada. Aquesta permanent inestabilitat produeix efectes molt negatius, en els ciutadans en general, que no entenen com poden haver demanat una llicència d’activitat, en el mes de gener, i ja no els serveixen els documents recollits, en el mes de setembre, o per moltes altres gestions i tràmits, en què es fa voltar a la gent, d’un cantó a l’altre, sense motius degudament justificats.
És en aquest àmbit d’excessos en què en el proper mandat municipal, autonòmic i estatal s’ha d’emprendre de forma urgent i consensuada una simplificació de les administracions per aconseguir agilitat, eficàcia i austeritat. Ara, estem en el cantó oposat a aquest objectiu.
* L’autor és alcalde de Borredà
